[Ressenya] TOTA UNA VIDA

Robert Seethaler
 
Traducció de Mariona Gratacós
 
Edicions La Campana
Barcelona, 2017
160 pàgines
15,00 €
 
Diu l’editora d’Edicions La Campana Isabel Martí que aquest llibres és “una joia que ocupa poc per fora i molt per dins”. Efectivament, Tota una vida és un llibre que es llegeix d’una tirada, no tant per la brevetat del text, ans per la intensitat de la narració.
 
Una vida solitària en una vall remota
 
L’Andreas és un home normal, amb les seves virtuts i defectes, treballador tota la vida, lluitador per sobreviure, discret, sense gaires amics, però també dels que no incomoda ningú; una persona d’aquelles que passa desapercebuda. No s’ha plantejat mai si la seva vida és bona o dolenta: la viu perquè li toca, pren les decisions que creu oportunes i mira de passar sense fer mal a ningú. “Era pencaire, no demanava gaire res, amb prou feines parlava i aguantava tan bé a calor abrusadora dels camps com el fred intens del bosc”. Arriba a la vall quan té quatre anys i ja pràcticament no se’n mourà. El seu cam íel marcaran els esdeveniments que se succeeixen a la vall, al ritme dels avenços social com l’arribada de la llum elèctrica, els cotxes, el soroll, les obres del funicular, el turisme, la modernitat. Té un tros, amb paller inclòs que “pràcticament no valia res, era costerut i pelat (…)”.  Ell serà sempre allà, anar passant i marcat, sobretot, pel gran amor de la seva vida, la Marie.
 
La vida de l’Andreas es mou al ritme que dibuixen els esdeveniments que succeeixen al seu entorn. Treballa al camp, al bosc, fent llenya, estassant boscos… La neu que tot primer es un element de la natura, que marca les èpoques de l’any, més tard serà un element que farà venir gent, arribarà el turisme, “el progrés”. Però l’Andreas s’adapta a tot i va passant. No sap viure fora d’aquell indret, el seu lloc al món… Fins i tot la seva participació a la guerra és forçada i compleix el deure que li manen, aquest cop sí, lluny de casa, com una obligació que ha de complir, amb la mort com una possibilitat que es no planteja, que no el condiciona, esperant tornar, tot i que la guerra sigui un punt d’inflexió al camí.
 
Relat planer i intens
 
Robert Seethaler ha escrit un relat planer, sense artificis, descriptiu de paisatges i emocions. Un estil senzill per a descriure la grandesa de la vida quotidiana, l’emoció de viure dels que no escriuran cap gran gesta als llibres d’història, ni ho pretenen. Una història on les riqueses materials no hi tenen cabuda, perquè tampoc no hi són cercades, perquè realment no poden donar la felicitat perquè la felicitat és una altra cosa que es porta a dins i que es viu dia a dia.
 
La vida de l’Andreas Egger és la vida de tots nosaltres.
 
 
Ramon Moreno
@RamonMoreno1967