Edició 2072

Els Països Catalans al teu abast

Dijous, 28 de març del 2024
Edició 2072

Els Països Catalans al teu abast

Dijous, 28 de març del 2024

[Ressenya] OVIDI MONTLLOR. UN OBRER DE LA PARAULA

|

- Publicitat -

Jordi Tormo

 

Publicitat

Pròleg de Feliu Ventura

 

Sembra Llibres

Carcaixent, 2015

208 pàgines

18,00 €

 

L'Ovidi encara és de vacances. Però la seva figura és ben present a la nostra realitat. Les joves generacions el reivindiquen (com queda palès al pròleg del llibre, escrit, amb admiració pera Feliu Ventura) amb força i les velles… en fi…. els que el van codemnar a l'ostracisme són cadàvers polítics dels qual ningú ja no se'n recorda, però que cal tenir ben presents en la nostra memòria per a retre'ls comptes encara que siguin personals. Els que van bandejar un gran artista, com tant cops ha passat arreu, avui no figuren ni com una referència petita a peu de pàgina de la història, però els seus encara hi són, per desgràcia, i encara poden fer molt mal.

 

 

Però l'Ovidi segueix aquí, la seva veu profunda, els seus poemes, les seves músiques, la seva frustrada il·lusió. Sí l'Ovidi encara hi és. Com que és de vacances, sabem que tornarà, que potser ja ha tornat. Vint anys ja!! Uff!!

 

Ovidi Montllor. Un obrer de la paraula és una aproximació a la polièdrica personalitat de l'Ovidi, en motiu dels vint anys de la seva mort. Jordi Tormo ens dona uns tastos intensos de les seves vides: com a cantant, però també com a actor de cinema i teatre, rapsoda, i com a poeta. Trobem en les pàgines del llibre a l'Ovidi pare, amic, amant, l'home polític, al personatge públic i a la persona privada. Sí, l'Ovidi era moltes coses, i totes aquestes facetes eren, inequívocament, Ovidi Montllor.

 

Pel llibre hi figuren els escenaris naturals i personals en què es va moure l'Ovidi. La família modesta, la ideologia llibertària, la consciència del treball dur i constant, l'Alcoi de la postguerra, les primeres feines manuals a la fàbrica, la il·lusió frustrada de la dita transició, les decepcions ideològies, les feines com a cantant, actor (que realment era el que li donava, com diríem, de menjar), la Barcelona vital i teatral, la impossibilitat de publicar discos i el boicot a què va ser sotmès. I sobretot, al llarg de tot el llibre hi sura la paraula, la poesia, els poemes propis, els dits i cantants i els poetes que va admirar: Salvat-Papasseit, Blai Bonet, Fuster, Pere Quart i de manera destacada Vicent Andrés Estellés

 

L'ampli estudi que Tormo fa de l'aspecte poètic de l'Ovidi és destacable. No només fa una repàs de tots els poemes que Ovidi va musicar, dels espectacles que va organitzar, sinó també en destaca l'ampli anàlisi dels propis versos del poeta. Alguns, clar, es van plasmar en cançons, però d'altres, la majoria, que són molts, han romàs inèdits Jordi Tormo no només en fa una dissecció, sinó també un inventari d'allò que es troba als arxius privats del músic d'Alcoi. El llibre es divideix en quatre grans capítols que repassen d'una banda el 'creador complet' que va ser Ovidi, en les sevs diverses facetes. Tot seguit se centra ja en en l'Ovidi de la paraula, de la seva pròpia obra, de la seva relació creativa i musical amb diversos poetes i finalment es dedica un capítol, intens i emotiu, a la relació entre l'Ovidi Montllor i Vivent Andrés Estellés, truncada per la mort del poeta.

 

És impossible no tenir un ventall de sentiments a mida que es va llegint aquesta aproximació a l'Ovidi Montllor: campartim les il·lusions, la ràbia, les decepcions, les ganes de cultura i saber, la lluita, la tristesa, l'amor, l'amistat…. de l'Ovidi. I en acabat el llibre, recuperem els vells vinils i les noves versions de les seves cançons, apleguem uns quants llibres d'Estellés o Fuster, llencem a l'aire un parell de renecs i ens deixem anar, amb esperança i esperit rebel. Com va ser i avui encara és l'Ovidi.

 

Ramon Moreno

 

 

Publicitat

Opinió

Minut a Minut