Guillermo Thorndike
Yulca Editorial
Barcelona, 2015
228 pàgines
19,00 €
Els límits de la literatura negra o policíaca són amples. Per aquest motiu la barcelonina Yulca Editorial ha iniciat la col·lecció Nievi amb dos potes, una de vermella dedicada a la literatura política i una altra, la negra, amb més vocació cap al tema criminal. Per cert que el nom de la col·lecció deriva de la famosa cançó del cubà Silvio Rodríguez Ojalà, i de la polèmica paraula Nievi/Nieve que tants debats ha generat.
Adscrita a la part vermella de la col·lecció, Los topos és una història nítidament política. O històrica, ja que, de fet, explica de manera novel·lada la fuga que va protagonitzar el líder del Moviment Revolucionari Tupac Amaru (MRTA), Víctor Polay Campos, i 46 militants més, del Penal Canto Grande el 9 de juliol de 1990 (en plena final del mundial de futbol que Alemanya havia de guanyar a Argentina) durant la primera presidència d'Alan García al Perú, i que ha esdevingut tot un mite polític per a uns i un gran escándol d'incompetència per a uns altres. La fuga es va produïr a través d'un túnel de 350 metres que es va excavar des de fora de la presó.
Si bé les autoritats penitenciàries havien previst la possible exitència d'un tunel de fugida, sempre havien treballat amb la possibilitat que aquest tunel s'iniciés dins del penal. I alguns intents n'havien estat avortats. I és que el túnel era la principal via d'escapament imaginada per tot habitant de la presó des del primer moment: “todos en la prisión compartían la obsesion del túnel”.
Aquesta és, en esència la història que es reconstrueix a Los topos. El fet en sí és la trepidant història de la construcció del túnel que ha de permetre la fuga dels presos polítics. Com, amb la col·laboració de militants “legals”, es lloga un casa al perímetre de la presó, la vida quotidiana i d'aparences que han de mantenir la parella que hi viu. I la construcció mateixa del túnel, l'excavació per part dels talps, en torns pràcticament continuats i sense descans possible.
Mentre, a dins de la presó hi conviuen totes les famílies de presos: els polítics, els comuns, els corruptes funcionaris governamentals, narcos…. Cadascú amb els seus espais vitals i amb les seves pròpies regles de comportament, entre ells i en relació amb la direcció de la presó, que tolera aquestes petites taifes. De fet, cada comunitat està articulada com una mena de república independent dins Canto Grande, mantenint les seves pròpies regles de seguretat, en una armonia que s'aguanta amb imaginaris fils que els uneixen i els separen a tots en benefici comú. I si bé les diferències entre els militants Tupac Amarus i els de Sendero Luminoso són manifestes i fefaents, sí que s'estableix una certa relació generada per la proximitat entre el dirigent del MRTA i un grup de militars corruptes que, a la presó, esperen senzillament i tranquil·la el moment que en sortiran, conscients que el govern (el seu govern, de fet) serà incapaç de reunir les proves que hagin de provar la seva culpabilitat.
Los topos és també un retrat d'un moment precís i convuls de la història no només peruana sinó sudamericana en general. El moments agitats que es van viure a les dècades dels 80 i 90 del segle passat. Per les pàgines de Los topos hi desfilen els moviments armats del MRTA i de Sendero Luminiso amb la petja de l'exèrcit tot darrera, amb la seva crueltat cap a la població camperola i les seves corrupteles. I també les demostracions de realpolitik: “Sendero Luminoso fusilaba las espaldas del MRTA. A veces los senderistas de aliaban con la Policía Tècnica para proteger a bandas de narcotraficantes colombianos. Era una tierra sin ley, con extrañas fronteras que comarcaban países reales aqunque sin definir”.
I tot plegat és fruit (entre moltes altres causes socials i històriques, evidentment) de la frustració que la clase política va provocar a la població. En aquest cas, com Alan García va defraudar les espectatives que en ell s'havien diposittat: “el impulso inicial del gobierno de Alan García estaba agotado. Había partido como un rumboso cohete presidencial solo para brillar en lo alto del cielo republicano y encontrarse después en medio del vacío. La extraordinaria popularidad del joven gobernante se había desmoronado en 1987 después de su abrupto intento de estatizar la banca.”.
No en va, l'autor de Los topos, Guillermo Thorndike va ser un dels periodistes més destacats del Perú a la segona meitat del segle XX. Periodista de llarga trajectòria no només al seu país sinó a tota sudamerica, va ser també fins a la seva mort l'any 2009, un brillant escriptor, amb una trentena de llibres amb la seva signatura, tant de ficció com d'assaig i investigació periodística, entre ells aquest que ara reedita Yulca Editorial que es va publicar per primer cop al Perú l'any 1991 amb el títol de la fuga del MRTA de la prisión de Canto Grande.
