Dijous, 14 de Novembre de 2019 - Edició 476
La República

[Ressenya] LA MORT DEL PARE

Karl Ove Knausgård   Traducció d'Anna Llisterri L'Altra Editorial Barcelona, 2015 496 pàgines 22,90 €     Hi ha llibres que hom sap que li causaran una bona impressió ja […]

Redacció
Redacció 08/05/2015

Karl Ove Knausgård

 

Traducció d'Anna Llisterri

L'Altra Editorial

Barcelona, 2015

496 pàgines

22,90 €

 

 

Hi ha llibres que hom sap que li causaran una bona impressió ja desde la primera línia. Són aquells llibres que es porten tot arreu, com un company d'aventures, encara que no es tingui pensat llegir en aquell moment. Aquells llibres que és plaent de mostrar a tothom que s'està llegint. Que hom devora, fins que les hores ja esdevenen petites. Que se subratllen i anoten. Que saps que, d'aquí un temps, tornaràs a llegir, de ben segur. Que, en definitiva, iran a parar al prestatge (potser imaginari) dels llibres especials. La mort del pare és un d'aquests llibres especials, d'aquells llibres que transpiren màgia i autenticitat a cada línia escrita.

 

Mirem la foto de l'autor i hi veiem una cara lluitada i patida. De mirada dura, però esperançada, d'algú que ha viscut, però a qui encara li queden moltes coses per viure. I per escriure, clar. Però la cosa és que Knausgard ha escrit aquesta crònica de la seva vida en sis volums quan encara no ha arribat a la cinquantena.

 

Les primeres notícies de Karl Ove Knausgård ens arriben de la seva editora, Eugènia Broggi. Són paraules de passió. D'aquella passió que manisfesta un editor quan està convençut que ha descobert un gran llibre i que el vol compartir amb els seus lectors: “Si faig fundar L'Altra Editorial va ser precisament per publicar els llibres que m'entusiasmen, i la lectura dels tres primers volums de la meva lluita ha estat una de les experiències més impactants dels últims anys”. I sí, La mort del pare és un gran llibre. Podriem posar aquí el punt i final a aquesta crònica i recomanar, tant sols, als hipotètics lectors d'aquetes línies que corrissin a fer-se amb un exemplar d'aquest primer volum autobiogràfic de K.O. Knausgård. Però la cosa mereix algun comentaris més.

 

Ja amb la seva primera novel·la, Out Of The Word (en el seu títol anglès, Ute av verden en noruec), publicada el 1998, K.O. Knausgård va iniciar un camí d'èxit literari i de ventes amb poques comparances a la literatura nòrdica. L'autor tenia 20 anys i un esplèndid camí per endavant que es confirmaria amb el seu segon llibre A Time For Everything (2004, En tid for alt), igualment ben rebut arreu del món, amb elogioses crítiques a, per exemple el New York Books Review, que li venia a críticar, però, l'extensió dels seus llibres.

 

La crisi creativa i personal, derivada d'un èxit no buscat, va trobar un punt de solució amb la redacció d'una mena de memòria personal. La mort del seu pare, alcoholitzat, va ser el punt de partida d'un procés que el va portar a escriure 20 pàgines diàries fins a completar 3600 pàgines publicades en sis volums en què el protagonista, a la manera proustiana, és la seva pròpia existència i el seu entorn més immediat, personal i social. El projecte global va rebre el nom genèric de La meva lluita, fet que ja va posar en alerta alguna gent per la seva semblança amb el Mein Kampf, de Hitler. Per descomptat, res a veure (el nom en noruec es prou similar, Min kamp)

 

Però la polèmica no li va venir només per aquest títol. La cruesa i la claredat amb la què exposa fets i sentiments li ha posat en contra molta gent, començant per la seva mare i la seva primera dona, a banda dels molts amics que ha anat deixant pel camí a mida que es publicaven els llibres. Tothom li demanava que no els publiqués, però Knausgard va manifestar que “el llibre era més important que la meva vida”, en declaracions al diari El País.

 

La mort del pare és el primer volum de la sèrie i arranca, precisament, amb la mort del seu pare, que conviu amb l'avia (també alcoholitzada i amb demència senil), tremendament alcoholitzat i aïllat de familia i societat. Al fil de la seva mort, Knausgård inicia un repàs a la seva vida, que, en aquest primer volum, se centra en els anys d'infantesa i adolescència: la seva complexa realitat familiar, amb una mare absent i un pare distant i d'humor canviant, amb el que mai no hi va tenir una relació franca i a qui tenia por; el descobriment del primer sexe adolescent; els primers glops d'alcohol; la relació amb els companys d'institut; la passió juvenil per la música; la responsabilitat, al final, de fer-se càrrec del cadàver del pare, d'endreçar la seva realitat formada per ampolles buides. I primer punt i a part.

 

Aquest primer llibre i per extensió tota la sèrie, no deixa de ser una recreació de la vida quotidiana. Karl Ove Knausgård ha, sencillament, descrit la seva realitat, la seva existència al tombant dels quaranta anys, plena de dubtes, d'errors, d'obligacions que hom ha d'assumir, d'inseguretats insalvables. Knausgård reflexiona sobre la seva pròpia realitat i quotidianitat, però també sobre el fet col·lectiu, la societat, sobre deu i la religió… sobre tot allò que conforma la seva (nostra) existència anònima.

 

La mort del pare és una gran peça literària, en la que tots, lectors sensibles i atents, salvant la distància social i personal, ens hi podem sentir reflectits.

 

Ramon Moreno

 

 

Relacionats