Divendres, 24 de setembre de 2021 - Edició 1156
La República

[Ressenya] LA LLIBRERIA ENCANTADA

Christopher Morley   Traducció de Dolors Udina   Viena Edicions Barcelona, 2015 252 pàgines 19,00 €   Deia el Premi Nobel Eugene O'Neill que “quan tinc ganes de passar una […]

Redacció
Redacció 31/05/2015

Christopher Morley

 

Traducció de Dolors Udina

 

Viena Edicions

Barcelona, 2015

252 pàgines

19,00 €

 

Deia el Premi Nobel Eugene O'Neill que “quan tinc ganes de passar una bona estona, sempre acabo rellegint les primers novel·les de Morley”. Aquests primeres novel·les a les que es refereix l'escriptor de Nova York són les inicials La llibreria ambulant, publicada el 1917 i La llibreria encantada, l'any 1919, de Christopher Morley, ambdues publicades en català a la sempre suggerent col·lecció El Cercle de Viena Edicions.

 

Té raó O'Neill, quan diu que passa una bona estona amb aquest llibres. Als lectors habituals els solen agradar els llibres que parlen de libres, de literatura, de llibreries, del quitxotesc món que envolta el paper enquadernat. I és precisament d'això del que parlen aquestes dues novel·les. Mentre que La llibreria ambulant ens explica la història d'una llibreria muntada en un carruatge a principis del segle XX donant tombs per Nova Anglaterra venent llibres i oferint un món d'il·lusió als lectors, a La llibreria encantada trobem el matrimoni Mifflin (en Roger i la Helen) instal·lants sedentàriament en un local de Brooklyn, abocats en cos i ànima a la feixuga tasca de vendre llibres de segona mà als improbables lectors. El mateix Morley (Haverford, Pennsilvània, 1890- Roslyn Heights, Long Island, 1957) va tenir una vida errant amunt i avall fins que es va instal·lar l'any 1920 a la seva casa, de nom Green Escape, i a on tenia la seva cabana, The Knothole, a on va escriure bona part de la seva obra, amb més de 100 referències entre la poesia, l'assaig, els articles periodístics i la narrativa.

 

El Parnàs a casa no és una llibreria qualsevol. Està ubicada “en una d'aquelles cases de pedra fosca….” i es pot afirmar sense temor a equivocacions que “no hi ha cap llibreria de segona mà al món més digna de respecte”. En Roger Mifflin sap perfectament on és cada un dels llibres que té als seus dominis, sap quina història per descobrir s'amaga rera cada títol. Tota la vida de la Helen i en Roger transcorre en una acceptada i volguda rutina que té l'epicentre en el màgic món dels llibres. En Roger està escrivint un tractat definitiu sobre el món de llibre i els llibreters. Però clar, és un llibre sense principi ni final, que es va ramificant a cada línia. També té un club de lectura, El Club de la Panotxa, amb persones importants que tenen en comú, com no, les ganes de tertúlia, la passió pels llibres, …. i pel pastís de xocolata de la senyora Mifflin.

 

Tot, doncs, transcorre en amb la rutina habitual a les seves vides fins que la Titania, filla d'un ric empresari membre del Club entra a treballar a la llibreria per a aprendre a estimar els llibres i la literatura, tasca a la que s'abocarà amb passió desbordant, tot sigui dit. A partir d'aquest moment es succeeixen un seguit d'estranys esdeveniments que alteren la vida tranquil·la de la llibreria: un tímid amant de la nova dependenta, unes extranyes desaparacions (i reaparicions) de llibres, una trama d'espies amb ramificacions internacionals a la Guerra Mundial, un intent d'atemptat…. I tot al voltant dels llibres, que, com és sabut, mouen el món!!

 

El Parnàs no és només un conjunt de lleixes plenes de llibres dins quatre parets del barri de Brookyn. La llibreria és l'epicentre de la trama i esdevé un dels protagonistes principals, com ho són els llibres i les moltes referències literàries que s'amaguen a cada línia. Com dèia O'Neill és una història divertida, d'aquelles que et fa tenir sempre el somriure als llavis, trepidant i tranquil·la al mateix temps, inversemblant i real. El lector s'ho passarà tant bé com sembla que s'ho va passar l'autor escrivint el llibre, que transpira entusiame, alegria i bon humor.

 

Ramon Moreno