Diumenge, 8 de Desembre de 2019 - Edició 500
La República

[Ressenya] L’HORITZÓ PRIMER

Joan Todó   L'Avenç Barcelona, 2013 183 pàgines Narrativa 18 €     L'Horitzó primer és la història d'un retorn. El retorn al poble d'on un jove marxa per a […]

Redacció
Redacció 30/05/2014

Joan Todó

 

L'Avenç

Barcelona, 2013

183 pàgines

Narrativa

18 €

 

 

L'Horitzó primer és la història d'un retorn. El retorn al poble d'on un jove marxa per a estudiar a la gran capital, amb la seguretat d'un difícil retorn més enllà de les puntuals visites familiars. Barcelona serà el lloc on trobarà la seguretat laboral i personal que oferirà un èxit segur, també laboral i personal. Però la crisi, dura i contundent, inopinable, obliga el jove (ja no tant jove, els pèls blancs es comencen a intuir a la seva barba) a tornar al poble dels orígens, aquell poble al qual es pensava que nomes hi tornaria puntualment en les vacances, per la festa major, per saludar la família, recuperar un cafè amb els amics de la infantesa….

 

La vida és plena d'emigracions, personals i col·lectives, econòmiques i interiors. Una fascinant narració d'aquests diversos exilis ja l'ha escrit l'escriptor argentí resident a Catalunya Ariel Halac al seu llibre No había que hacer negocios con argentinos. Era una fugida, d'Argentina a Miami, de Miami a Catalunya, amb la seguretat que mai, probablement, es tornaria a la Córdoba natal, i que sempre hi haurà un nou exili per iniciar.

 

En l'obra de Joan Todó és (i aquí hi ha una clara diferència entre els pobles argentins i catalans) el poble original, la Sènia, el refugi a on el protagonista hi trobarà, d'entrada, la immediata seguretat que representa el xopluc familiar, però també la inseguretat personal de qui se sent potser fracassat, desconcertat, víctima de les circumstàncies. Un fracàs que no és ben bé propi (de fet no se li ha donat l'opció de fracassar, el fracàs li ha vingut imposat), que és també el fracàs de tota una generació. Una generació perduda, però en aquest cas gens literària, més preparada que mai i a la que han manllevat, fins i tot, la possibilitat de sobreviure servint cafès o copes als bars o repartint diaris al metro de la gran Barcelona que havia de ser el seu El Dorado personal. La recerca de feina, o, més, que una feina, un sou que permeti sobreviure, s'esvaeix a cops de clic d'ordinador, de currículums amunt i avall, de trampes en forma de pretesa oferta laboral. Però res.

 

Més enllà d'això, però, L'horitzó primer es també el retrat fotogràfic d'un petit poble, tant a nivell físic com de la comunitat que l'habita. Un petit microcosmos, amb el seu marc físic, la seva història particular, les seves tradicions, les proeses individuals de pares, mares, vell i joves, una història que es remunta a segles enllà. El protagonista es creu que és la seva història, però ell, potser no és més que un espectador, algú que s'ho mira de fora estant, com un visitant eventual de cap de setmana. Només escrivint aquesta història, lligada a la pròpia peripècia vital, en podrà ser partícip.

 

Joan Todó és una de les veus més sòlides de la narrativa actual. Va ser el seu recull de relats A butxacades (2012) el que el va posar en primer pla de l'actualitat literària catalana, després d'haver publicat també un parell de poemaris. Com el protagonista de la seva història, Todó demostra la seva sòlida formació literària, i si es creu que la literatura ha de reflectir el moment en què viu, L'horitzó primer ho fa clarament.

 

Llegiu aquest llibre. El gaudireu d'allò més.

 

Relacionats