Elena Ferrante
Traducció de Cese Martínez
Edicions La Campana
Barcelona, 2016
720 pàgines
24,00 €
La intensitat de les relacions en una amistat té alguna semblança a les onades del mar: variables en intensitat, en freqüència; hi ha agressivitat, calma… En aquests paràmetres se situa la relació entre la Lila i la Lenù en d'Elena Ferrante que es va iniciar amb L'amiga genial i que segueix amb el segon volum, Història del nou cognom.
Joventut
Història del nou cognom se centra en els anys d'adolescència i joventut de les protagonistes Elena Greco, qui escriu la història, i Raffaella Cerullo. Durant la infantesa les dues són dos ànimes competitives i brillants, perseverants en un món que els està en contra. La Itàlia de la postguerra mundial era una terra difícil i les classes socials eren impermeables. El barri de Nàpols en el que habiten les protagonistes era com un territori autònom dins la gran ciutat, que en molts aspectes era desconeguda per als seus habitants. Les seves vides, amb les seves pròpies regles, no tenen necessitat d'anar més enllà d'aquells carrers que conformaran la seva biografia, en molts casos fins el final de la seva vida, com és el cas, per exemple, de les famílies de les protagonistes.
El primer volum de la tetralogia, L'amiga genial, abarcava l'època d'infantesa i primera adolescència de la Lenù. El relat era més proper als sentiments, les emocions viscudes i les sensacions; més introspectiu, podríem dir. En aquest Història del nou cognom, la descripció de la joventut dels protagonistes provoca un ritme més àgil i narratiu, amb esdeveniments que se succeeixen de manera constant. Els sentiments són, clar, a flor de pell, i el trànsit de la infantesa la la vida adulta esdevé un cop traumàtic que cal gestionar com cadascú pot.
Lila i Lenù
Les dues protagonistes segueixen vides en principi paral·leles, però que a poc a poc aniran prenen camins divergents. Tot i que era, de petita, una estudiant brillant i tenia un caràcter fort que la feia candidata a l'èxit en qualsevol aventura que volgués emprendre, la Lila abandonarà els estudis i ben aviat, en el mateix viatge de noces, es veurà que el seu matrimoni està destinat al fracàs. Les convencions socials de l'època li destinaven el paper d'esposa tolerant i mare abnegada, paper que no està disposada a jugar. Les seves decisions es mouen d'una banda entre el que s'espera d'ella i el que ella realment vol fer. Decisions difícils que marcaran de manera dramàtica la seva vida.
Per contra la Lenù, a còpia de dedicació, caràcter i determinació aconseguirà triomfar en els estudis, un mica en contra del seu entorn, que creu que ha de fer “allò que li pertoca”. Un punt de rebel·lia juvenil i de resignació dels pares. El món que la Lenù descobreix a fora de les fronteres del barri, a l'institut, i a Pisa en els estudis universitaris, li crea la determinació que, realment, el món exterior és el seu món i que no vol tornar al barri, ni físicament ni per tot el que implica emocionalment i social.
La seva relació amb la Lila va i bé, efectivament, cadascuna fa la seva vida lluny físicament i emocionalment, amb malentesos per les dues bandes, rivalitats i rancúnies. Però sempre, d'una manera o altra s'acaben trobant i el fil que les unia acaba essent més fort que les moltes coses que les separen.
La societat de la postguerra
Història del nou cognom segueix endinsant-se en el terreny de l'amistat, però també és un relat generacional i social d'una societat (la italiana en aquest cas, però que ben bé podria ser extrapolada a l'Europa dels anys seixanta i setanta) tancada, amb els rols socials i personals molt ben definits, infranquejables en molts casos. És d'una banda la Itàlia de la reconstrucció després de la Segona Guerra Mundial, dels primers passos en l'edificació d'un estat del benestar (la Lenù estudia gràcies a les beques i a la seva capacitat). I també, clar, la política: el papers de comunistes i la democràcia cristiana, i el socialisme i les estel·les feixistes. Elena Ferrante dibuixa, ni que sigui de retruc, les primeres rebel·lies juvenils i les xarxes clientelars i actituds mafioses (de molts dels protagonistes) d'una societat sumida en la derrota moral.
És aquesta una història d'amistat, sí, però també una història sobre les relacions familiars, el rol home-dona, les relacions de parella. Una història de la generació que no va viure directament la guerra però sí que va patir la postguerra, del paper dels diners, de l'explotació laboral i de tants i tants detalls per s'intueixen a les seves pàgines.
Al fil de la història particular de la Lenù i la Lila, qui més qui menys sentirà el records evocadors de la joventut, de les amistats perdudes i perdurables, de la rebel·lia primerenca i de l'anar edificat pas a pas l'edifici del futur. I clar, també, de les il·lusions que s'han quedat pel camí.
Ramon Moreno
