[Ressenya] EL DESERTOR

Siegfried Lenz
 
Traducció de Ramon Monton
 
Edicions de 1984
Barcelona, 2017
352 pàgines
22,80 €
 
Siegfried Lenz és un dels autors referencials de la literatura alemanya de post-guerra. Com a autor s’ha mogut en tots els registres literaris, del teatre a l’assaig, amb 14 novel·les i 120 narracions breus i més de 30 milions de llibres venuts arreu del món. La seva obra més coneguda Lliçó d’alemany va ser publicada per Club Editor l’any 2016, dos anys després de la mort de l’autor.
 
La vinculació de Lenz amb el prestigiós diari Die Welt, creat pels guanyadors de la Segona Guerra Mundial, li va permetre, primer, publicar la seva primera novel·la el 1950 en format fulletó i posteriorment dirigir-ne les pàgines de literatura.
 
Traïció a la pàtria
 
L’impacte de la seva primera novel·la no va impedir que el text original d’El desertor, que havia de ser la segona novel·la de Lenz, fora rebutjat per la societat cultural alemanya. Els diaris no en van voler publicar una edició prèvia i la mateixa editorial en va posar tot d’entrebancs fins a ser finalment rebutjada. El motiu? “Una novel·la amb desertors de l’exèrcit alemany que s’incorporen a l’Exèrcit Roig és senzillament inimaginable en el clima polític de l’era Adenauer”, com explica el traductor Ramon Monton.
 
El desertorva ser rebutjada, doncs, per raons purament polítiques i l’autor acusat de “traïció a la pàtria”. El manuscrit va dormir el somni dels justos, malgrat que Lenz es va convertir en un referent de les lletres alemanyes (les seves obres eren de lectura a les escoles i se’l considerava un autor de “valor pedagògic”) fins que es va recuperar a la seva, l’any 2014, i ara el presenta en traducció catalana Edicions de 1984.
 
La història ens situa al darrer estiu de la Segona Guerra Mundial. El jove Proska es trasllada al seu nou destí en una petita unitat que ha de vigilar la via del ferrocarril, en un petit llogarret. L’avorriment, el tedi i les absurdes ordres que els dona el seu cap, provoquen que cadascú d’aquells soldats intenti sobreviure personalment el millor de pugui, aïllant-se de la resta.
 
De l’opressió alemanya a la soviètica
 
Proska reflexiona sobre el fet de la guerra, la deshumanització, l’enemic, el deure degut i el paper de la consciència personal i la pròpia humanitat en tot aquell terrabastall bèl·lic. Les seves reflexions passen també per la joveneta Wanda, l’”esquirolet”, una partisana polonesa que ha conegut en el trajecte d’anada i amb la que es retrobarà i mantindrà una relació especial.
 
La densa calma de la narració, situada en un ambient bèl·lic, ens situa davant dels protagonistes, i el drama irracional de la guerra, on cada soldat, a la seva manera, es fa preguntes i intenta trobar una solució personal a aquell conflicte.
 
Però la resposta tampoc no es troba en la deserció primer i la vida en  el règim soviètic, guanyador de la guerra, després: l’opressió continua, l’angoixa retorna i, de nou, només hi ha una solució, un camí de no retorn, que es porta a reflexionar sobre el poder dels estats sobre l’individu, la pretensió de submissió absoluta en qualsevol circumstància i el paper individual que hom pot jugar-hi.
 
El desertor, és, sens dubte, una obra de referència.
 
Ramon Moreno
@RamonMoreno1967