Edició 2073

Els Països Catalans al teu abast

Divendres, 29 de març del 2024
Edició 2073

Els Països Catalans al teu abast

Divendres, 29 de març del 2024

[Ressenya] CREER Y DESTRUIR. LOS INTELECTUALES EN LA MÁQUINA DE GUERRA DE LAS S.S.

|

- Publicitat -

Christian Ingrao
 
Traducció de José Ramón Monreal
 
Acantilado
Barcelona, 2017
624 pàgines
29,00 €
 
Narrava Jonathan Little a Les benignes (Quaderns Crema, 2007) la trajectòria de Max Aue com a oficial de les S.S. nazis. En aquesta condició comet moltes atrocitats. Però lluny de ser un oficial que obeeix cegament els seus superiors, Aue és una persona culta, cultíssima diríem, i amb una sensibilitats que provoca un evident xoc amb el lector. Què fa que una persona així pugui cometre, com si res, totes aquelles atrocitats?. La novel·la, premi Goncourt, va tenir un gran impacte i va ser qualificada com a “monumental”.
 
I monumental, sens dubte, és l’assaig del francès Christian Ingrao, Creer y destruir. Los intelectuales en la màquina de guerra de las S.S., que publica, acuradament, com sempre, l’editorial Acantilado.
 
Una nova mirada a la història
 
Lluny de la llegenda que els alemanys van quedar enlluernats per la imatge poderosa d’Adolf Hitler i el seu partit nacionalsocialista, Ingrao centra els seus estudis en com tota una classe intel·lectual, capacitada i formada, va ajudar a elaborar la doctrina nazi, ja des dels seus orígens, i no es van limitar a ser simples seguidors, ans actius participants, no tant sols en el pla intel·lectual i teòric, sinó a peu de trinxera, assassinant personalment milions de persones.
 
Aquest llibre ve a lluitar contra l’”amnèsia col·lectiva” a Alemanya, “no tant pels crims nazis, com de l’imaginari que els havia presidit”, ja que si bé es cert que alguns dirigents nazis van ser jutjats i, en molts casos condemnats a Nuremberg, també és cert que la culpa col·lectiva es va diluir amb els anys.
 
L’historiador francès, que forma part d’un col·lectiu de joves historiadors que ofereixen una altra mirada a l’època, ha centrat el seu estudi en analitzar la trajectòria d’un grup de vuitanta llicenciats, economistes, juristes, lingüistes, filòsof, historiadors, geògrafs, que van crear el corpus de la ideologia nazi amb la seva tasca quotidiana d’estudi i investigació. Però no només eren teòrics. Sinó que van participar activament en el front bèl·lic, comandant o dirigint unitats a partir del juny de 1941 al front de l’est , en les anomenades unitats mòbils d’execució, els macabres Einsatzgruppen.
 
L’impacte de la Gran Guerra
 
El fet remot que va marcar la trajectòria d’aquesta generació d’alemanys va ser la Gran Guerra i, més en concret, les seves conseqüències per a Alemanya, concretades en el tractat de Versalles: una Alemanya “reduïda”, “discutida”, “hipotecada”. Ingrao en destaca el fet que va ser un trauma col·lectiu que va afectar transversalment tota la societat i es va estendre a totes les classes socials. Els qui després serien dirigents nazis eren en el moment de la guerra infants o joves, però la ferida els va causa un trauma, i  només el nazisme, com una mena de religió, va oferir de curació a la seva angoixa.
 
El nazisme que van construir aquests intel·lectuals abastava tots els àmbits de la societat, amb el cercle nuclear de la raça. Lluitaven contra els enemics i per tal de salvar la “germanitat assetjada per un món d’enemics”. A partir d’aquí tot es podia justificar: la creació d’una nova societat, la destrucció dels enemics polítics (comunistes i jueus, principalment); l’organització dels aparell repressors del Tercer Reich i fins arribar a la guerra, a l’ocupació del territori que consideraven seu i que els permetia la seva supervivència; i l’eliminació física de tots persona enemiga, fossin jueus, eslaus, comunistes, gitanos, homosexuals o discapacitats… Joves, grans, vells… o infants. Tot al servei de l’objectiu final.
 
El relat d’Ingrao, extremadament documentat, i d’àgil lectura, esdevé per moments apassionant. Aquelles elits cultes, intel·lectualment preparades, obertes i innovadores, eren alhora els pitjors assassins imaginables i el seu raonament era, per a ells, impecable i lògic. El genocidi era una tasca més del seu quefer diar;  una tasca que en tot cas obeïa a la lògica de l’acció defensiva, i, certament, no s’estan de dir, els responsables, que és un tasca “deplorable”. Però tot i que “la pràctica de la violència obeïa a unes ordres (…) els mitjans que van fer possible l’acceptació d’aquella violència preexistien a aquestes ‘ordres’”.
 
Són especialment corprenedors els relats de molts dels implicats en massacres. Una carta d’un oficial a la seva dona descriu com “les meves mans van tremolar una mica al moment de disparar, però un s’acostuma. Al desè cotxe, apuntava ja amb calma i disparava de manera segura a les dones, els nens i els nombrosos bebès”.
 
Ideologia, guerra i derrota
 
Creer y destruir, és un estudi d’alt nivell que s’estructura en tres parts, que corresponen a les etapes evolutives dels currículums analitzats de la vuitantena de protagonistes, en els seus aspectes comuns: en primer lloc l’època escolar i juvenil i la formació acadèmica i els primer llaços d’amistat a través, en molts casos de les societats militars , sempre sota l’ombra dels efectes de la Gran Guerra.
 
Segueix el procés d’elaboració i compromís amb els dogmes dels nazisme i l’entrada al partit, on treballaran, crearan i impartiran doctrina i ascendiran amb càrrecs més o menys determinants.
 
I finalment el darrer apartat fa referència a l’esclat de la  violència , les ànsies d’expansió territorial d’Alemanya, la preparació de la guerra  i l’elaboració dels discursos genocides i l’aplicació concreta de la  violència, sobretot al front de l’est. Per acabar la posició davant la derrota i els judicis a què van ser sotmesos molts dirigents nazis.

Una obra impactant
 
No cal dir que estem davant d’una obra impactant, en la que veiem la particular realitat del nazisme a través dels protagonistes que en varen definir el corpus dogmatic, des del moment en què prenen consciència política, fins la derrota final, deixant al darrere milions de cadàvers. Els guerrers, els assassins, els genocides, eren persones cultes i intel·ligents, que creien en el què feien, que estimaven per damunt de tot la seva pàtria, que creien superior (com la seva raça) a qualsevol altra país, cultura, religió o posicionament polítics. Calia eliminar els éssers inferiors i ho van fer convençuts i satisfets.
 
Creer y destruirés una intensa i impactant mirada a una història no tan llunyana, complexa i, alhora farcida de mites i llocs comuns. Un llibre apassionant i imprescindible.
 
Ramon Moreno
@RamonMoreno1967

Publicitat

Opinió

Minut a Minut