Els antecedents El Canal 33 va emetre un documental el 14 d’abril de 2007. Fins aquí tot normal, ja que el 33 és un canal cultural amb la programació plena de films d’aquest gènere. El documental va ser tot un èxit d’audiència. El El documental, dirigit per David Bassa, feia un repàs a la història de l’organització armada Terra Lliure des que va néixer el 1979 fins que es va dissoldre el 1995.
Intervenció del CAC
Però, aquest cop, el documental abordava un tema que, pel que sembla, no ha agradat a tothom. El Consell de l’Audiovisual de Catalunya (CAC) va enviat una carta al director general de la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió, Joan Majó, en què li adverteix que el documental “Terra Lliure, punt final”, presenta alguns problemes d’encaix respecte de les missions de servei públic que té encomanades TVC.
El CAC va iniciar la seva actuació arran de la recepció de diverses queixes i del debat suscitat per l’emissió del documental. El Ple del Consell del 13 de setembre va debatre l’informe i va acordar enviar les consideracions que conté, juntament amb l’informe, al responsable de la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió.
En primer lloc, l’informe del CAC assenyala que la veu en off que serveix de fil conductor utilitza el mateix vocabulari que els exintegrants de l’organització. A tall d’exemple, es parla d”accions armades’ i no d’atemptats, d”activistes’ i no de terroristes o, d”independentisme armat’ i no de terrorisme.
Una segona consideració és que la majoria del testimonis pertanyen al mateix sector ideològic i, per tant, hi ha una manca de pluralitat de visions i d’opinions.
En tercer lloc, el CAC constata que hi ha una representació insuficient de les víctimes. En concret, dels 31 actors que hi intervenen (amb un total de 102 inserts) només hi ha una declaració d’una víctima.
I, en quart lloc, el Consell considera que les fonts d’informació són insuficients i esbiaixades i que, per tant, el reportatge té deficiències pel que fa al compliment de les missions de servei públic de TVC.
D’altra banda, pel que fa al debat sobre el caràcter pretesament apologètic del terrorisme d’algunes de les afirmacions dels testimonis, el CAC considera que aquesta és una qüestió que no pertoca analitzar al Consell i que, en tot cas, entra dins de l’àmbit competencial del Poder Judicial.
La resposta de la productora
La resposta no s’ha fet esperar i és contundent. Des de Batabat, coproductora juntament amb Zeba Produccions i Televisió de Catalunya, del documental “Terra Lliure, punt final”, han volgut deixar constància de les greus contradiccions i inexactituds de l’informe 90/2007 elaborat pel Servei d’Anàlisi de Continguts del Consell de l’Audiovisual de Catalunya. Aquí podeu llegir el text íntegrament:
Des de Batabat, coproductora juntament amb Zeba Produccions i Televisió de Catalunya, del documental “Terra Lliure, punt final”, volem deixar constància de les greus contradiccions i inexactituds de l’informe 90/2007 elaborat pel Servei d’Anàlisi de Continguts del Consell de l’Audiovisual de Catalunya (CAC).
1. El vocabulari. A les conclusions d’aquest informe es critica “el vocabulari que utilitza la veu en off en relació amb Terra Lliure” perquè quan es refereix a Terra Lliure “usa les paraules grup, organització, organització armada, grup armat i organització clandestina” alhora que “en referir-se als integrants de Terra Lliure, la veu en off els anomena activistes, indepdentistes o militants”. I, “en el cas dels actes violents que duien a terme, la veu en off parla d’accions, accions armades, atacs o activitats”.
Des de Batabat volem deixar clar que el vocabulari utilitzat en el documental és el més consensuat tant acadèmicament i jurídicament com periodísticament. Com a exemple d’això, aquest paràgraf del llibre d’estil de la BBC, model i referent del periodisme televisiu occidental: “La paraula terrorista és, en ella mateixa, una barrera per a la comprensió d’una descripció informativa. Hem d’intentar evitar-la sempre a l’hora d’informar. Així, si hi ha hagut un tiroteig, parlarem de pistolers. Si ha hagut un segrest, parlarem de segrestadors. Si hi ha hagut un assalt, d’assaltants. Si hi ha hagut un robatori, de lladres”. Un criteri que comparteixen la televisió France 3 i els diaris Le Monde, Libération, La Reppublica o The Guardian, entre molts d’altres.
Davant d’això, tant el director del documental, el periodista David Bassa, com la productora Batabat, vam decidir seguir el criteri internacional amb l’objectiu d’elaborar un fil conductor –veu en off- el màxim de neutre i assèptica possible, fugint del terme “terrorista” que, tal com expliquen els diccionaris, és un concepte polític.
2. Atemptats. Seguint amb l’informe 90/2007 del CAC, aquest destaca que l’únic cas en què “la veu en off usa la paraula atemptat ho fa en referència als artefactes col·locats en seus de l’MDT o la Crida per part de mebres de grups d’extrema dreta”. Una afirmació errònia, ja que tal com el mateix informe recull en la transcripció del text del documental, la paraula “atemptat” s’usa més vegades i, en concret, a l’hora de parlar del tret a la cama de Jiménez Losantos (pg. 10 de l’informe).
3. Manca de pluralitat. L’informe lamenta que dels 102 entrevistats, “les intervencions dels actors favorables a la lluita armada i, concretament, a Terra Lliure (57) són superiors a les desfavorables”. Una dada (57 de 102) que s’explica pel fet que el documental no pretenia resseguir o explicar la lluita armada a Catalunya sinó que pretenia resseguir i explicar la història concreta de Terra Lliure. I és per això que, efectivament, hi ha més entrevistats integrants o propers a l’organització protagonista del documental. Perquè l’objectiu era, precisament, aquest: que, per primer cop a la televisió, els fundadors, dirigents i militants d’aquella organització dissolta el 1995 expliquessin els motius que els van dur a l’opció armada, el funcionament intern de l’organització, la seva evolució i les negociacions polítiques finals.
4. Fonts d’informació insuficients. El Consell “considera que les fonts d’informació són insuficients i esbiaixades i que, per tant, el reportatge té deficiències pel que fa al compliment de les missions de servei públic de TVC”. Davant d’això, Batabat vol destacar el gran esforç de producció periodística fet per aconseguir una bona contextualització dels protagonistes, amb entrevistes a l’expresident Jordi Pujol, l’exdelegat del govern espanyol Francesc Martí Jusmet, el jutge de l’Audiència Nacional Baltasar Garzón, així com de diversos historiadors i politòlegs que en fan una anàlisis acadèmica. Des de Batabat es vol deixar constància de les nombroses entrevistes personals fetes a responsables policials (tant de la Guàrdia Civil com de la Policia Nacional) i polítics (tant dels anteriors governs catalans com dels anteriors governs de l’Estat) que, des de bon inici, van manifestar la seva negativa a parlar davant les càmeres.
5. Manca de víctimes. El CAC també constata “una representació insuficient de les vítcimes”. Davant d’això, Batabat vol tornar a constatar que va parlar amb diversos familiars de l’única víctima mortal de Terra Lliure, però tots ells van negar-se a ser entrevistats per televisió. I, tot i això, malgrat aquesta negativa i malgrat el fet que la majoria de víctimes de Terra Lliure eren lleus, el documental dóna veu a una de les víctimes de l’atemptat amb més ferits perpetrat per Terra Lliure, que alhora és una de les víctimes que més seqüeles va patir. I pel que fa a la víctima més mediàtica, Federico Jiménez Losantos, també va negar-se a ser entrevistat, després d’haver-hi insistit en desenes de trucades i una visita infructuosa a la Cadena COPE, a Madrid.
Lamentem haver de fer totes aquestes explicacions com a resposta a un informe que s’ha fet públic sense que en cap cas el Servei d’Anàlisi de Contiguts del CAC s’hagi posat en contacte ni amb el director del documental ni amb les productores que el van coproduir. Estem segurs que si així hagués estat, s’hauria evitat la publicació de dades errònies i d’anàlisis fetes sense tenir en compte el procés de producció periodística i documental de tot un any de feina en un tema tan complicat com aquest.
Batabat SCCL, 17 de setembre del 2007
