La premsa grega suggereix que els Governs d’Atenes i Skopje estan aprop d’arribar a un acord sobre el nom de Macedònia, consistent en afegir-hi un delimitador geogràfic: el del principal riu que creua el país, Vardar
Els respectius primers ministres s’han trobat a Brussel·les aquest dijous, mentre el secretari general de l’OTAN demanava una solució ràpida.
Atenes i Skopje podrien estar a punt de resoldre la disputa pel nom de Macedònia, que enterboleix les relacions diplomàtiques entre els dos països d’ençà de la desintegració de Iugoslàvia. Segons publiquen alguns mitjans de comunicació, la fórmula “República de Macedònia de Vardar” està molt ben posicionada per desencallar el conflicte que fins ara ha impedit l’accés de Macedònia a la Unió Europea i l’OTAN, com a conseqüència del veto de Grècia.
Vardar és el nom del major riu de Macedònia, que creua el país des de les muntanyes Šar fins a la frontera grega. El fet d’incorporar aquest topònim al nom de l’Estat balcànic respondria a la tradició de dividir la Macedònia històrica en tres territoris definits: Macedònia de Pirin, avui al sud-oest de Bulgària; Macedònia Egea, al nord de Grècia; i Macedònia del Vardar, que correspon amb l’Estat de Macedònia, oficialment Exrepública Iugoslava de Macedònia.
Aquesta solució sembla que pot satisfer a Atenes, que s’ha oposat sempre a què el seu veí del nord adopti el nom “República de Macedònia”. Considera que aquest nom és una apropiació, per part d’un país majoritàriament eslau, de part del seu llegat hel·lènic. I, encara més, tem que la denominació podria portar a Skopje a reclamar com a propis els territoris macedonis del nord de Grècia.
En afegir-hi el topònim Vardar, però, es compleix una de les principals condicions imposades per Grècia: un delimitador geogràfic que deixi clar que l’Estat és tan sols “una part” de Macedònia. Si els pronòstics es compleixen i les dues parts donen el vist-i-plau a aquesta denominació, caldrà veure encara quin ús se li dóna. A grans trets, Grècia defensa que, un cop acordat, el nom sigui utilitzat a tots els nivells -erga omnes, és a dir, en totes les seves relacions. En canvi, Macedònia preferiria una forma dual: per tractar amb Grècia i la resta d’Estats que han estat reticents a la fórmula simple, s’hi afegiria el topònim. En canvi, a nivell intern i en les relacions amb els Estats que sí que han acceptat la denominació República de Macedònia, aquesta denominació prevaldria.
L’OTAN pressiona
Aquestes novetats han coincidit amb una visita del secretari general de l’OTAN, Anders Fogh Rasmussen, a Macedònia aquest divendres. El diplomàtic danès ha aprofitat la visita per demanar a les dues parts implicades que s’afanyin a trobar una solució en la qüestió del nom. La candidatura d’Skopje va estar a punt d’accedir a l’organització l’any 2008, però Grècia va vetar-ho per la falta d’un acord. Aquest dijous, els dos primers ministres, Nicola Gruevski i George Papandreou, han coincidit a Brussel·les en una trobada de trenta minuts. Els dos líders podrien estar a prop de l’acord. En qualsevol cas, el novembre vinent se celebrarà una nova cimera de l’OTAN: un al·licient més per Macedònia, i un termini de temps raonable per resoldre un dels conflictes diplomàtics més anodins d’Europa.
Més informació:
Le Courrier des Balkans: Conflit du nom : la Grèce affirme qu’un compromis a été trouvé
EurActiv.com: Macedonia to add ‘Vardar’ to its name [de] [fr]
GRReporter: At the edge of agreement on the name “Vardar Macedonia“
BalkanInsight.com: NATO Head Visits Macedonia
