Confusió per l'expressió “totes les garanties”
L’editorial afirma que el cap de l’executiu català ha tornat a la casella inicial del procés de propugnar un referèndum amb totes les garanties, una possibilitat que, segons el mateix text, passa perquè el plebiscit no pregunti sobre “la ruptura de l’Estat”, sigui consultiu, es pregunti al conjunt de la ciutadania espanyola i el convoqui La Moncloa. Ara bé, El País amaga que quan Puigdemont es refereix a “totes les garanties”, parla dels estàndards internacionals, no necessàriament idèntics als espanyols.
Titllen de fracàs unes possibles eleccions constituents abans que es plantegin
Com a alternativa al referèndum, el full de ruta de Junts pel Sí i els membres del Govern han reiterat que estan previstes unes eleccions constituents, però El País ja les ha ‘fulminat’ abans ni que es plantegin: “Unes eleccions que tenyiria del caràcter de ‘constituents’ –en realitat, autonòmiques-, un altre succedani impossible, similar al de les fracassades eleccions plebiscitàries del 27S”.
La definició de referèndum per El País: “Festival binari, il·legal i apte per a tota demagògia”
Amb tot, la tònica de les últimes setmanes de les opinions d’El País no és de deixar sense dret a decidir els catalans, ja que defensen que votin… “Una reforma federal de la Constitució”. És a dir, l’opció dels socialistes, que en l’editorial d’aquest diumenge no es titlla d’impossible, malgrat els 8 milions de vots favorables al PP i els més de 3 a Ciudadanos. La publicació pretén convèncer així l’independentisme, i no amb “festivals binaris, il·legals i aptes per a tota demagògia, com es veu en consultes d’altres països”, tal com defineix el referèndum.
El precedent: el dia que El País va dir que l’independentisme “ho ha perdut tot”
No és la primera vegada, però, que El País s’engresca a fer funcionar la seva bola de vidre per predir el futur de la política catalana. L’editorial del 4 de gener d’enguany, un dia després que la CUP donés el ‘no’ definitiu a investir Artur Mas, celebrava el “tètric final” de l’aleshores president, afirmava que l’independentisme “ho ha perdut tot” i donava per feta una repetició electoral al Principat –sense calcular que mesos després seria l’Estat el que faria uns segons comicis i s’encaminaria cap als tercers–.
