‘La llei ja està elaborada i té el consens del Govern’, ha assegurat el conseller de Governació i Administracions Públiques, Jordi Ausàs, en una entrevista a COM Ràdio. Ara doncs, caldrà que el Govern i el Parlament l’aprovin. El nou Estatut contempla la creació de la llei de consultes, que ‘promou el dret a decidir i és una llei de profunda radicalitat democràtica’, segons Ausàs. Amb l’aprovació de l’Estatut, la Generalitat passa a tenir la competència exclusiva per regular els mecanismes de participació i consulta a la ciutadania.
Es distingeixen dues categories de consultes: els instruments de participació ciutadana i els referèndums. Es preveu que, a nivell català, serà el Parlament de Catalunya qui aprovarà les propostes de consulta. Fins ara, els referèndums només es preveien per a decisions polítiques d’especial transcendència, per ratificar les reformes constitucionals o els estatuts d’autonomia, i en l’àmbit municipal. El projecte de llei estableix que es podran convocar consultes populars per via de referèndum en l’àmbit territorial de Catalunya i en l’àmbit municipal.
El Govern, el Parlament, els municipis i els ciutadans a través d’una iniciativa popular podran proposar la convocatòria d’una consulta. Es preveu que les consultes sobre àmbits de competència de la Generalitat siguin de caràcter consultiu, però si la consulta suposa l’adopció de mesures per part del Govern i ha comptat amb una participació igual o superior al 50% del cens, el president o presidenta de la Generalitat haurà de comparèixer davant el Ple del Parlament per explicar les actuacions sobre les mesures adoptades.
El Consell de Garanties Estatutàries examinarà l’adequació constitucional i estatutària de les consultes d’àmbit català i el Parlament l’haurà d’aprovar-les per majoria absoluta, abans de sol·licitar l’autorització a l’Estat espanyol.
