Segons el líder dels populars, la reforma constitucional hauria de servir per ‘enfortir les institucions de l’estat’, ‘millorar la qualitat de la democràcia’ i reforçar la independència i imparcialitat del Poder Judicial. Tot plegat, segons el PP, tendeix a ‘corregir els defectes del sistema’. Amb aquesta premisa, els populars no tan sols volen tancar el model de descentralització, sinó fer possible que els membres de l’última instància judicial de l’estat, el TC, s’hi puguin estar de per vida i fins la jubilació. També que 12 dels magistrats del CGPJ siguin elegits no tan sols ‘entre’ jutges, sinó també ‘per’ jutges i magistrats. D’aquesta manera, segons Rajoy, s’aconseguiria que el Poder Judicial esquivés les ‘conveniències polítiques de cada moment’.
El líder del PP, que ha acusat el PSOE d’haver trencat els ‘consensos’ de la transició, ha assegurat que actualment ‘s’està eriçant el país amb barreres de tota mena: reglamentàries, laborals, comercials i lingüístiques’ des d’una ‘obsessió d’imposar diferències’. Tot plegat, segons Rajoy, es deu a la manca de ‘polítiques nacionals’, un fet que provoca que ‘la sobirania popular no estigui en condicions ni de manar ni de fer, ni de desfer’. ‘Els ciutadans –ha dit- volen polítiques nacionals, però en comptes d’això se’ls està oferint un repertori de 17 iniciatives disperses i sovint contradictòries’.
En aquest marc, Rajoy ha defensat la reforma per ‘enfortir’ i ‘garantir’ les competències ‘exclusives’ de l’estat amb caràcter ‘irrenunciable i indelegable’ en les qüestions en que ‘cal preservar la unitat d’acció, la coordinació i la defensa dels interessos generals’, com són la ‘política exterior, la defensa, la seguretat, i la coordinació dels cossos i forces de seguretat’, així com ‘les bases de l’ordenament de l’economia’ i ‘la coordinació de la lluita contra les catàstrofes naturals’.
També proposa ‘enfortir’ les competències de l’estat en matèries com l’urbanisme, l’habitatge o la immigració, i ‘preservar la igualtat dels espanyols en matèries com l’ensenyament de la llengua comuna, la recepció de prestacions sanitàries i socials, o la distribució dels recursos naturals i dels ingressos públics’.
