Dimecres, 4 d'agost de 2021 - Edició 1105
La República

Quintana (BNG): ‘Si la sentència del TC és contrària a l’Estatut, ens haurem de qüestionar fins on serveix la Constitució’

El candidat del BNG a la Xunta, Anxo Quintana, adverteix en declaracions a l’ACN que ‘si la sentència del TC és contrària a l’Estatut de Catalunya, el problema no seria l’Estatut, sinó que caldria qüestionar fins on serveix la Constitució espanyola i fins on no’. Quintana, que acusa el PP d’intentar ‘perpetrar un atemptat contra la llengua gallega’, reclama que el nou Estatut per a Galícia -que encara s’ha de pactar- reconegui el caràcter ‘nacional’ i serveixi per ‘igualar’ Galícia ‘a les altres nacions de l’Estat: Euskadi i Catalunya’. En aquest marc, defensa que Galícia tingui representació pròpia ‘en tots els àmbits’ perquè hi té dret ‘com a nació’ i perquè és ‘necessari per al seu futur’.

Redacció
Redacció 19/02/2009

El candidat del BNG ha fet aquestes manifestacions després que es publiqués que el Tribunal Constitucional podria suprimir la referència als ‘símbols nacionals’ del text de l’Estatut de Catalunya. Preguntat per aquesta qüestió, Quintana adverteix sobre les conseqüències d’aquesta i qualsevol altra retallada a l’Estatut. ‘Crec que és molt perillós que un tribunal contradigui el que els ciutadans majoritàriament han refrendat i les cambres representatives dels ciutadans han aprovat per una amplíssima majoria’, ha dit. Segons Quintana, el TC hauria de ‘recapacitar’, perquè ‘si la sentència del TC és contraria a l’Estatut, el problema que tindríem no seria l’Estatut català, sinó que ens hauríem de qüestionar fins on serveix la Constitució Espanyola i fins on no’.

El candidat del BNG també ha fet referència al nou Estatut de Galícia que, si el PP s’hi avé, s’haurà de pactar a Santiago. Galícia, ha dit, ‘ha de tenir el seu propi Estatut, un Estatut de nació’, que ‘reconegui el nostre caràcter nacional; ens doni un àmbit competencial de màxims; ens procuri un model de finançament que ens autorresponsabilitzi del nostre futur; doni un estatus d’igualtat jurídica entre el gallec i el castellà, i que signifiqui una carta de drets i deures per als ciutadans gallecs del segle XXI’. Segons Quintana, el nou text ha de servir per ‘igualar’ en termes estatals Galícia ‘amb les altres nacions de l’Estat: Euskadi i Catalunya’.

En aquest marc, ha reiterat la necessitat que Galícia disposi de representació pròpia ‘en tots els àmbits’, perquè ‘té dret a tenir-la com a nació’, i ‘sobretot perquè és necessari per al nostre futur’. Com a exemple ha citat el sector de la pesca. ‘Galícia precisa tenir representació directa a la UE per poder defensar a un sector com el pesquer que és estratègic econòmicament per a Galícia, però totalment residual per a l’Estat’, ha dit, perquè ‘l’Estat espanyol mai defensarà la pesca a l’àmbit de la UE com es mereix, i nosaltres, com a gallecs, sí que ho podríem fer’.

‘El PP intenta perpetrar un atemptat contra el gallec’

Quintana també ha fet referència a l’ofensiva lingüística del PP, que ha situat el debat sobre el gallec a l’epicentre de la campanya, i que denuncia una suposada discriminació del castellà a les aules. Segons el candidat del Bloque, ‘el PP està intentant perpetrar un atemptat contra la llengua gallega’, perquè ‘si hi ha algun problema lingüístic a Galícia és que bona part de la població no parla el gallec’, i que aquesta llengua ‘continua en inferioritat respecte el castellà’.

‘Resulta terrible que en aquesta situació el PP es dediqui a dir que el que està en perill a Galícia és el castellà’, ha afirmat, perquè ‘no és així’, i a més ‘tenim una llei i un pla de Normalització Lingüística aprovat per consens de totes les forces polítiques, inclòs el PP, que ara el PP traeix i vulnera’. ‘Espero que cessi aquesta activitat suïcida’, ha conclòs.