De desagraïts el món n’és ple. Dies després que l’acomiadessin de l’AVUI, Alfons Quintà s’ha dedicat a renegar de la premsa catalana en un article publicat al digital espanyol, El Confidencial. Llegint-lo sembla que Quintà hagués agafat el túnel del temps fins a començament dels 80 i hagués tornat a exercir de delegat de El País a Catalunya.
En l’article, titulat ‘Crisis de identidad en la prensa catalana‘, Quintà fa pillar fins a l’apuntador a tot déu: ataca les subvencions de comunicació de la Generalitat de Catalunya, que considera ‘monumentals’, carrega contra la televisió pública catalana a qui acusa d’acumular enormes pèrdues i per últim carrega contra totes les empreses de comunicació del país, analitzant la situació econòmica de cada diari, capçalera a capçalera. Vaja, rajar per rajar.
Resulta poc elegant que Quintà renegui ara que l’han despatxat de capçaleres com l’AVUI, que li ha pagat un souet per la seva columna en què abocava totes les seves fòbies (els partits d’esquerres) i fílies (la CIA i l’imperialisme ianqui). També resulta significatiu que el columnista ataqui TV3 quan Pujol el va nomenar primer director de l’emissora com a premi per parar de tocar la pera amb el cas Banca Catalana des de les pàgines de El País, on treballava com a màxim responsable de l’edició a Catalunya. Serà que a Quintà se li han anat tancant totes les portes per treballar al Principat i ara ha de fer el gir a les Espanyes per tal de pidolar feina a Madrid. Només així s’explica un article tant anticatalà com el d’ahir.
