- Publicitat -
Es tracta d'un informe que recull la violència de l'Estat Espanyol contra el procés d'autodeterminació de Catalunya n el període entre 2015 i 2017, elaborat per la CUP, que s'ha presentat aquest dimarts al Col·legi de Periodistes.
“Els ajuntaments estem aquí representats perquè és una iniciativa que creiem que és absolutament necessària per al moment que estem vivint”, ha detallat l'alcalde de Sabadell, Maties Serracant. “Els drets bàsics han estat vulnerats” i ha assegurat que cal reivindicar “el que ens han intentat prendre”.
“L'informe que us presentem avui neix amb la voluntat de ser un instrument que doni una visió diferent del que s'ha presentat fins ara”, ha comentat el fins ara diputat de la CUP al Parlament Benet Salellas. “Molts dels informes presentats fins ara s'han centrat en Barcelona i pensàvem que era necessari donar una visió global del país” i ha afegit també que molts recollien fets de l'1-O i que en aquest informe “intentem donar context dels mesos anteriors i dels posteriors”.
Ferits i investigats
L'informe recull així un seguit de dades repressives de l'Estat espanyol, amb més de 120 persones investigades penalment i un total de 712 alcaldes citats. Fet que fa pujar fins a un total de 832 persones investigades. També s'assegura que hi ha més de 400 persones com a mínim que han presentat denúncia de les més de 1.066 ferides que hi va haver durant l'1-O. Així, també han fet constar que hi ha hagut més de 33 municipis amb càrregues policials durant el referèndum. A més, també s'han comptabilitzat més de 67 denúncies comptabilitzades d'agressions a l'extrema dreta.
“Tot el que està passant a Catalunya forma part d'una operació d'Estat que només s'entén a una lògica de coordinació”, ha exposat Salellas. “No té a veure amb un partit polític sinó a una concentració de diferents poders en una mateixa direcció”. El fins ara diputat de la CUP ha comentat que l'aparell repressiu de l'Estat conformat per tots els seus actors policials i judicials es troba plenament posicionat en el combat polític per impedir l'exercici del dret a l'autodeterminació.
Pèrdua de drets civils
En aquesta mateixa línia, la també diputada de la CUP Mireia Vehí ha recollit que en la situació actual “estan en risc una sèrie de drets civils i polítics amb l'aplicació de mesures com el 155”. “No són mesures que resolguin el conflicte de fons”, ha subratllat. “El de fons és l'exercici del dret a l'autodeterminació. Que no és que estigui en risc és que no està ni en consideració”. Per a Vehí, aquest fet desmunta la lògica pacificadora que el Govern espanyol ha volgut justificar amb l'aplicació de l'article 155. “No només no s'ha resolt el conflicte de fons sinó que el que s'ha fet és aplicar una sèrie de mesures que han implicat un Govern cessat i una dissolució del Parlament”.
Vehí també ha volgut deixar clar que aquest 155 es pot estirar fins a l'infinit. “Davant del risc de la pèrdua de drets fonamentals, hem decidit posar fil a l'agulla per explicar al món i a la ciutadania quines són les conseqüències de l'ús de la violència com a quotidianitat que està fent servir el Govern”.
Presentaran l'informe a Ginebra
L'exdiputada 'cupaire' ha revelat que aquesta mateixa setmana presentaran l'informe a Ginebra a diferents organitzacions de drets humans internacionals, entre elles el Consell de Drets Humans de les Nacions Unides. També ha advertit, de cara a la pròxima legislatura, la necessitat de generar instruments que puguin ser garants de drets: “no només s'ha d'explicar sinó que s'ha de garantir que no es repetirà més una situació com aquesta”.
Publicitat
