Així doncs, l’acord entre els dos grans partits, PP i PSOE, amb el suport d’UPN, ha permès tirar endavant la reforma que limitarà el sostre de despesa.
Abans de començar la votació, Nafarroa Bai i BNG, del grup mixt, han retirat les esmenes a la totalitat i han abandonat l’hemicicle. Així, els tres diputats d’ERC, Joan Ridao, Joan Tardà i Francesc Canet; la diputada d’ICV, Núria Buenaventura; la diputada de Nafarroa Bai, Uxue Barcos; i del BNG, Francisco Jorquera, han deixat els seus escons.
La federació nacionalista ha mantingut fins l’últim moment la incògnita sobre el sentit del seu vot. El seu portaveu, Josep Antoni Duran i Lleida, i el candidat socialista a les pròximes eleccions, Alfredo Pérez Rubalcaba, han estat mantenint converses durant les últimes hores sense que CiU donés a conèixer si s’abstindria o optaria per no votar, com ja va fer dimarts en la presa en consideració de la reforma.
Pel que fa els partits minoritaris, ja van expressar el seu rebuig frontal a la modificació de la Constitució. De fet, ERC ja va anunciar que no la votarà i que instants abans abandonarien l’hemicicle, mentre que IU i ICV van preveure ‘una protesta sonada’, que s’ha concretat amb la sortida de Buenaventura de l’hemicicle, acompanyada d’altres membres del grup mixt. D’altra banda, aquest dijous la mesa del Congrés va decidir rebutjar sis de les 24 esmenes, entre les quals les que feien referència al dret a l’autodeterminació i a la convocatòria d’un referèndum per consultar els ciutadans la idoneïtat de la reforma.
En l’exposició de les esmenes, el diputat de CiU, Josep Sánchez-Llibre, ha criticat que els dos partits majoritaris hagin ‘expulsat’ la federació nacionalista, i altres formacions, del consens de la Constitució i ha alertat que en contra del que creuen PP i PSOE, el text que en sortirà serà més dèbil. Sánchez Llibre, que en l’exposició de les esmenes tampoc ha avançat el sentit del vot de CiU, també ha reivindicat la ‘responsabilitat’ de la federació en altres moments de la legislatura i ha instat el govern i el principal partit de l’oposició, a ‘actuar responsablement amb la màxima generositat política’.
Sánchez-Llibre ha lamentat que en quatre dies ‘s’hagi dinamitat’ el consens de les forces polítiques assolides l’any 1978, i si bé ha admès que hi ha hagut diàleg amb el PSOE, ‘no hi ha hagut negociació’.
Per la seva banda, el portaveu d’ERC, Joan Ridao, ha expressat de nou el seu rebuig a la reforma i l’ha qualificat de ‘rabiosament centralista’. Ridao ha lamentat que suposi ‘un atemptat’ contra l’autogovern i les corporacions local i que per Catalunya sigui ‘letal i mortal de necessitat’. Pel portaveu republicà, suposa un ‘nou cop a l’estat constitucional’ i un ‘nou intent de treure’ns l’autogovern’.
ERC, que ha reiterat la seva intenció de no votar, ha demanat que si ‘es vol obrir el meló’ de la reforma constitucional ‘es faci sense vetos i sense por’ i que també servei per obrir la porta a l’autodeterminació de Catalunya. ‘El concert econòmic no és una querella d’independentistes, és una qüestió de justícia social’, ha afegit.
Per la seva banda, la portaveu d’ICV, Núria Buenaventura, també ha criticat durament l’acord i que siguin els ‘governs estrangers i els mercats’ els qui dictin les normes. Ha lamentat que es tracti d’una reforma ‘antisocial’ i injusta, ja que considera que els interessos del capital i el deute públic tindran prioritat. ‘Primer pagar els bancs, després serveis públics’, s’ha exclamat. La portaveu ecosocialista també ha lamentat que ‘els mateixos mercats que han generat la crisi, ara demanin retallades socials’.
La portaveu del PP, Soraya Sáenz de Santamaría, ha defensat la reforma de la Constitució, que respon a ‘un consens que les forces polítiques ofereixen als ciutadans’ i ha advertit que ‘la credibilitat del país estava en joc en aquest debat’. Es tracta, per la diputada popular, de la ‘resposta més oportuna a la incertesa’ i una condició perquè ‘no es repeteixin els errors i els excessos del passat’, a més d’una demostració de ‘sentit d’estat’ i ‘sentit comú’. A mes, ha recordat que les polítiques dicta la UE també afecten l’Estat i per això ha fet una crida a veure Europa ‘com la major de les oportunitats’.
Sáenz de Santamaría ha criticat que alguns grups hagin presentat esmenes que ‘escapen totalment de a matèria que tractem’, en referència a les presentades a favor del dret de l’autodeterminació. Respecte el permetre a les comunitats autònomes a fixar el límit de dèficit, la portaveu popular ha dit que ‘tenir 17 límits’ seria inviable, argument que el seu grup ha respost amb un sonor aplaudiment. D’altra banda, ha assegurat que les reformes que avui s’aproven serviran per a la recuperació econòmica i la creació de llocs de treball.
Per últim, el portaveu del grup socialista al Congrés, José Antonio Alonso, ha garantit que la reforma de la Constitució per fixar el màxim dèficit de les administracions públiques no es traduirà en una retallada social. Ha assegurat que arriba després ‘tres anys de crisi molt dura’ que han desenvolupat en tensions als mercats fins a una ‘situació insostenible’. En aquest sentit, ha recordat que altres països també estan debatint i duran a terme reformes constitucionals i que l’Estat ‘ha de deixar clara la seva solvència com a país’.
Alonso ha respost negativament a les demandes de CiU perquè les comunitats autònomes puguin fixar el seu propi dèficit en el marc de la seva autonomia financera perquè d’acceptar-se ‘trencarien el principi d’unitat per part de les conjunt de les administracions públiques’ i la reforma ‘perdria la seva força’. ‘Faria impossible els difícils interessos en joc’, ha comentat. Durant la seva intervenció, Alonso ha fet una crida a CiU perquè donés suport a les esmenes transaccionals presentades en els últims dies.
