L’estudi analitza, d’una banda, el coneixement, usos i actituds a Catalunya en relació a la llengua catalana, de l’altra la situació del català a Catalunya, Illes Balears i País Valencià, i finalment la situació del català comarca a comarca.
Tot plegat gràcies a les dades relatives a l’any 2010 que facilita el Baròmetre de la Comunicació i la Cultura, obtingudes a partir d’una mostra de 31.000 entrevistes.
Segons confirma l’estudi, la composició sociolingüística de Catalunya segueix marcada pel domini del castellà. D’una població de 6.421.000 habitants, la llengua inicial (o materna) del 56,7% dels catalans és el castellà; pel 35,3% ho és el català, i pel 7,6% ho són altres llengües.
Es pot dir doncs, que aproximadament un terç de la població catalana té el català com a llengua materna. En el terreny de la competència (capacitats) lingüística, el nivell de comprensió, parla i escriptura d’ambdues llengües segueix essent favorable al castellà.
Mentre que tots els catalans entenen, saben parlar i escriure el castellà, els percentatges baixen notablement amb la parla del català (un 77% dels ciutadans) i l’escriptura del català (un 60%). Això sí, el 95% de la població catalana entén el català.
Dins d’aquestes xifres s’hi compten, lògicament, els catalans nascuts a la resta de l’estat i també fora. Entre aquests, el 57% dels nascuts a la resta de l’estat saben parlar el català, així com un 40% dels nascuts fora de l’estat, és a dir, quatre de cada deu.
Aquestes dades suposen una gran millora en comparació amb les obtingudes del padró de 1986, que és l’única referència de què han disposat els autors de l’estudi. A tall d’exemple, ara fa 23 anys la capacitat d’escriure el català se situava entre el 20% i el 50% de la població, mentre que ara se situa entre el 40% i el 90%.
El castellà, ‘llengua habitual’
Pel que fa als usos lingüístics, el castellà és la llengua d’ús habitual per un 56% dels catalans, mentre que el català ho és d’un 39% de la població. Dins d’aquest percentatge, un 32% dels catalans usen la llengua a casa, i en canvi només un 20% ho fa amb els amics. En canvi, en els estudis la xifra augmenta fins el 55%.
En aquest sentit, el director general de la Xarxa CRUSCAT, Miquel Àngel Padilla, ha assenyalat que el català és una llengua que “fora de casa es mou millor com més augmenta el grau de formalitat del context”. En altres paraules, cal que el català augmenti el seu ús quotidià i en contextos d’informalitat.
Padilla valora de forma positiva els resultats de l’estudi, i celebra que “s’hagi consolidat” aquest terç de la població que té com a llengua inicial el català. A més, també ha subratllat la capacitat “d’atracció” del català com a llengua d’identificació, que també recull l’informe. Així, el català té una capacitat de sumar parlants (que canviarien el seu idioma habitual -castellà o altres llengues per aquest) superior al castellà.
En conclusió, Padilla ha afrimat que si bé no són les dades “que esperaven, són positives”, i ha recordat que el català ha augmentat la seva presència malgrat “una base sociolingüística feble”. A més ha destacat que els usos lingüístics del català estan per sobre del percentatge del terç poblacional que parla habitualment el català.
El català als territoris de parla catalana
Com s’ha dit, el 35% de la població a Catalunya té com a llengua inicial el català. Aquest índex és superior a les Balears, amb un 53% de la població, i molt inferior al País Valencià, amb un 22%. Tenint en compte l conjunt de territoris de parla catalana, el 32% de la població té com a llengua inicial el català.
En un anàlisi detallat per comarques, l’estudi de l’IEC constata que a les comarques de la Terra Alta, les Garrigues i la Ribera d’Ebres és on més presència del català es detecta, mentre que al Baix Llobretat, la Val d’Aran i el Barcelonès, on menys s’usa el català com a llengua habitual.
