El sistema de votacions per Internet habilitat per l’Ajuntament de Barcelona permet tres opcions per votar: Amb DNI electrònic o certificat digital, a través d’una entitat col·laboradora o bé mitjançant una ‘clau de vot d’un sol ús’, el mecanisme que aplega la majoria d’irregularitats.
A través d’aquesta opció, qualsevol ciutadà que conegui el número de DNI d’un barceloní i la seva data de naixement pot sol·licitar la clau, que serà enviada per SMS al número de mòbil que especifiqui. Introduint aquesta clau es pot accedir a la segona pantalla del menú, on per continuar amb la votació s’ha de marcar la casella de la ‘declaració responsable’, segons la qual el votant assegura que no està suplantant la personalitat de ningú, i accepta que coneix les sancions en cas de frau electoral. Un cop marcada aquesta casella és possible continuar amb la votació i triar qualsevol de les tres opcions del referèndum, sense perill que es detecti la suplantació de vot, sempre que el barceloní en qüestió opti decideixi votar pel seu compte.
Cues a les votacions presencials i col·legis que no funcionen
Tal com informàvem aquest dilluns, l’inici de les votacions ha estat accidentat, i ni l’alcalde Jordi Hereu ha aconseguit votar a la primera, ja que li ha calgut l’ajuda dels assistents quan ho ha intentat a Les Corts. El matí de dilluns, data d’inici de les votacions, era impossible votar a almenys 8 centres de vot dels 108 habilitats, i a la tarda aquests problemes continuaven a 5 espais. Segons el consistori, el motiu de les errades ha estat una ‘actualització de l’aplicatiu’ que s’hauria fet just en el moment d’iniciar les votacions.
L’opció C, desapareguda
Durant el matí de dilluns també van saturar-se les votacions a través d’Internet, i diversos internautes van denunciar la impossibilitat de votar l’opció C a través de Caixa Catalunya, ja que, segons La Vanguardia, en els formularis a través d’aquesta entitat bancària només s’ofereix la possibilitat de votar A i B, però en cap cas deixar l’Avinguda tal com està.
Hereu queda en evidència
Sigui com sigui, els milions d’euros gastats en l’operatiu de la consulta -que no s’organitza segons els preceptes democràtics de la Llei de Consultes catalana ni de la llei espanyola de referèndums, sinó a partir d’una regulació expressa de l’Ajuntament de Barcelona- han quedat en evidència, i més si els comparem amb l’absoluta transparència i el funcionament exemplar de les consultes sobre la independència celebrades arreu del Principat.
En el cas dels referèndums independentistes, i malgrat tractar-se de votacions impulsades per la societat civil i sense el pressupost de la consulta de la Diagonal, els problemes als col·legis electorals van ser mínims i al cap de pocs minuts de l’inici de votacions van ser resolts.
