En una editorial publicada al web del Centre d’Estudis Jordi Pujol, el dirigent nacionalista reprodueix dos ‘anècdotes’, una d’elles d’un empresari ‘catalanista no radical’ que és amic seu i que, a l’iniciar una conversa en català des del seu telèfon mòbil, el taxista que el transportava a Madrid ‘parà al seu vehicle i el convidà a baixar. I amb moltes males maneres’. ‘No consenteixo que en el meu taxi es parli en català’. I el meu amic va fer el que de cap manera havia de fer i baixà del taxi’, explica Pujol. També reprodueix una altra ‘anècdota semblant’, però de la qual diu no conèixer directament a la persona afectada.
En aquest cas, Pujol considera que el català va donar la resposta ‘adequada’ al taxista de Madrid: ‘Això és un servei públic, parlar català pel mòbil no és cap delicte a Espanya, com no ho seria parlar en francès, i vostè té l’obligació d’atendre’m. És més, doni’m el seu nombre de llicència perquè si insisteix el denunciaré’. En aquest sentit, Pujol reflexiona que ‘en el clima d’hostilitat contra Catalunya que s’ha creat passen coses així, i no poques vegades. També en l’àmbit comercial, en clima professional, de la relació professional, etcètera.
Pujol diu que tot això és ‘fruit d’aquella intoxicació anticatalana que s’ha portat a terme durant els últims anys’. ‘Els agrada Catalunya si deixa de ser catalana’, ha conclòs Pujol en el seu article, qui per contra creu que ‘el que ara és urgent i prioritari és no fer-se el simpàtic, sinó ser consistents’. Al seu judici, ‘no és l’hora de tirar-se enrera ni de l’afalac, sinó de la consistència, del ‘no ens mouran’, del no baixar del taxi’.
