- Publicitat -
José Antonio Montano ja cau en l'error només començar amb el seu article 'Puigdemont, el fascista vanzado', ja que explica que per als nacionalistes sempre el dolent és l'altre, arribant a definir la investidura de Puigdemont com el '23-F de la estelada'. Doncs justament ell, nacionalista ranci espanyol, fa exactament el que creu que fan els catalans: dir que els dolents són els altres.
Bufetades per a Pujol i Mas
En l'aiguabarreig de l'article, l'autor es perd demostrat que l'única intenció que té l'article és l'atac gratuït: “El narcisismo del nacionalismo catalán al fin ha encontrado un personaje a la altura. Jordi Pujol no daba la talla: solo podía aspirar a encarnar un narcisismo emocional, conceptual, intelectual si se quiere (¡y pido perdón a las pescaderas!). Artur Mas era más propicio para el escaparate, aunque su aspecto de señora podía causar algún cortocircuito en la sexualidad (siempre anal, así lo dice el psicoanálisis) de sus correligionarios.
Puigdemont, amb cara de peruà i amb un Paco Martínez Soria al seu interior
A mode despectiu, descriu el president de la Generalitat de Catalunya com un gironí que neix amb cara de peruà (el compara amb Jaime Bayly) fet que l'hauria d'haver abandonat les idees sobiranistes: “Puigdemont, en cambio, se ha hecho un fichaje facial con un éxito televisivo ya contrastado en medio mundo: el de Jaime Bayly. Nacer en un pueblo de Gerona con cara de peruano debería vacunar contra el nacionalismo y hacer abrazar un internacionalismo amoroso, aunque fuera amoroso para con la propia jeta. Pero no. En algún punto biográfico del nacionalista se produce un esguince moral que lo deja todo convertido en boina por dentro. Por fuera puede que aparezca Jaime Bayly, pero más allá del flequillo se oculta un Paco Martínez Soria interior.”
Qui fa el discurs retrògrad?
L'autor perd tota la legitimitat quan cita com a referents a Arcadi Espada o els xiprers de Boadella, deixant encara més clara la seva inclinació política. Acaba el text, encara que sembli mentida, titllat de retrògrad el discurs de Puigdemont. Potser s'hauria de tornar a llegir el seu propi article: “Porque no sería “de la ley a la ley”, claro. Puigdemont dijo una cosa muy parecida a aquella de Mas de que no les pararán tribunales ni constituciones. Todo muy avanzado menos el discurso: puramente retrógrado.”
Publicitat
