- Publicitat -
Els fets van tenir lloc la tarda de diumenge, durant la tradicional manifestació independentista de l’Onze de setembre. Tres encaputxats van cremar una bandera espanyola al Fossar de les Moreres, mentre que uns altres quatre van cremar una bandera espanyola, una francesa i una foto del Rei al passeig del Born.
El titular d’Interior ha lamentat que en manifestacions que se suposen són de ‘reafirmació nacional’ hi hagi aquest tipus de fenòmens, protagonitzats per persones que s’amaguen i que no ho fan amb la cara descoberta, ‘com hauria de ser en una democràcia’. En aquest sentit, ha condemnat aquest tipus d’actes, tot dient que ‘no es pot permetre calumniar o fer mal als símbols i institucions d’un país’ i ha assenyalat que la societat catalana ha de ser també ‘curosa’ amb els símbols dels altres països perquè també ‘ens dol’ quan ‘agredeixen verbalment’ els bombers catalans que participen a uns Jocs Olímpics com els que hi va haver fa pocs dies a Nova York.
Tot i això, ha volgut treure ferro a la crema de banderes de la Diada amb les següents paraules: ‘Cremar banderes espanyoles de tant en quan aquí Catalunya s’ha fet més d’una vegada; trencar i cremar fotografies també, fins i tot de meves pels carrers, i per això no s’ha detingut a ningú’. I ha fet una crida a la ‘prudència’ als ‘provocadors’ i també als que ‘reaccionen davant de la provocació’ per evitar continuar o entrar en un ‘espiral de violència simbòlica i de reacció institucional’.
Màxima col·laboració
Davant el requeriment de l’Audiència Nacional, ha assegurat que faran tots els possibles per facilitar tota la informació de què disposen per tal que el fiscal pugui actuar, determinar si hi ha hagut delicte i, si és possible, detenir als culpables. Això entra en el ‘funcionament normal d’una democràcia’, ha assenyalat, i ha recordat que Interior també va obrir diligències informatives sobre aquells fets en el seu moment.
Roses s’adhereix a la Xarxa Rescat i al SIPCAT
El conseller d’Interior ha presidit la signatura d’adhesió de Roses a la Xarxa RESCAT, la xarxa de radiocomunicacions dels cossos operatius del Departament d’Interior i d’altres agents públics relacionats amb la gestió de les emergències de Catalunya. Així, inclou Mossos d’Esquadra, Bombers de la Generalitat, Bombers de Barcelona, Guàrdia Urbana de Barcelona, Serveis d’Emergències Mèdiques, Agents Rurals, l’Agència Catalana de l’Aigua, la Direcció General de Protecció Civil, policies locals, i tots els ajuntaments sense policia local.
Actualment hi ha 41 municipis integrats a aquesta xarxa i 59 municipis ja han signat el conveni o l’han aprovat per ple, mentre que cinquanta estan en tràmits d’aprovar el conveni. Roses ha estat la primera de l’Alt Empordà en fer oficial aquesta adhesió.
Per altra banda, també s’ha adherit a la SIPCAT, un sistema de gestió integral per a les policies de Catalunya que permet interconnectar-se amb els sistemes d’informació dels Mossos i amb el centre de gestió de trucades 112, i que Interior ofereix de forma gratuïta. El conseller ha assenyalat la importància d’avançar cap a una millor coordinació de les forces de seguretat i de ‘capacitat de resposta’ davant de les emergències tot dient que ‘el risc 0 no existeix’ i per tant cal estar ben preparats.
Un pas més cap al sistema de seguretat propi
El conseller s’ha referit també a la necessitat d’avançar cap a un ‘sistema de seguretat propi’, tal com va definir el Parlament de Catalunya l’any 2003 i que inclou uns 30.000 professionals -entre els 17.000 mossos d’esquadra i entre 12.000 i 13.000 agents de la policia local-. ‘Aquesta legislatura pot ser un temps important per definir la seva estructura jurídica’, ha declarat, i ha advertit que caldran ‘esforços’ per fer-ho realitat. En aquest sentit, ha apuntat alguns dels aspectes que caldrà millorar en un futur, com és evitar duplicitats, cobrir mancances i millorar la seva coordinació, per avançar en el que ha anomenat la ‘gran policia de Catalunya’.
Publicitat
