La ministra d’Exteriors de Polònia, Anna Fotyga, va expressar la possibilitat que Varsòvia al final demani quedar-se fora, igual que el Regne Unit, de la Carta de Drets Fonamentals. La Carta, que tindrà caràcter vinculant per a tots els Estats membres, és un acord sobre els drets humans, polítics i socials dels europeus. A la cimera de caps d’Estat i de Govern del passat juny, els líders polonesos, els bessons Lech i Jaroslaw Kaczynski, president i primer ministre respectivament, ja van aconseguirr incloure una declaració unilateral que establia que “la Carta no afecta de cap manera al dret dels Estats membres a legislar en l’àmbit de la moral pública, el dret de família, així com de la protecció de la dignitat humana i el respecte de la integritat física i moral humana”. Aquesta declaració unilateral permetria a les autoritats poloneses establir prohibicions als homosexuals i transexuales perquè ocupessin funcions en l’administració pública.
Fotyga va demanar també clarificacions sobre el sistema de vots en el Consell i la seva interpretació sobre la seva capacitat de bloqueig. El president Lech Kaczynski, que va assistir a la cimera a través d’una trucada telefònica permanent amb el seu germà, Jaroslaw, va assegurar a la matinada en la qual es va arribar l’acord que la capacitat de bloqueig de les decisions, si aconseguia un nombre de vots determinat, podia mantenir-se durant dos anys. Aquesta interpretació va ser sempre rebutjada per la resta de països per ser tècnicament impossible, segons fonts jurídiques.
El ministre de l’Estat espanyol d’Exteriors, Miguel Ángel Moratinos, va manifestar la seva satisfacció davant l’esborrany del Tractat presentat per la presidència portuguesa. “Les primeres lectures són satisfactòries, doncs compleixen amb tots els punts essencials que havíem defensat durant les negociacions”, va manifestar. El president de l’Executiu Comunitari, José Manuel Duro Barroso, va assegurar que el nou Tractat “és únic en la història perquè per primera vegada es coneix la destinació final”. Va destacar els avanços “en democràcia, transparència, responsabilitat, eficiència i coherència” que aportava.
