Dimarts, 27 de juliol de 2021 - Edició 1097
La República

Plataforma per la Llengua denuncia les mancances del català a l’aeroport del Prat

La Plataforma per la Llengua ha efectuat un estudi on posa de manifest les mancances de l’ús del català a l’aeroport del Prat. La Plataforma ha estudiat durant el desembre de 2008 la presència del català en la toponímia, la megafonia i la retolació de l’aeroport i ha conclòs que l’ús de la llengua catalana és ‘inexistent’ en la toponímia de les destinacions, i que en la megafonia, la retolació i les senyalitzacions s’utilitza de manera parcial o secundària. Amb l’estudi La presència del català a la toponímia de l’aeroport de Barcelona (desembre 2008), volen denunciar les mancances de l’ús del català al principal aeroport de Catalunya i aprofitar que properament s’inaugurarà la nova terminal per dir a Aena que aquesta és una bona oportunitat per corregir-ho i fer ‘un ús normal del català’.

Redacció
Redacció 25/02/2009

Els topònims de les destinacions que apareixen als panells informatius del trànsit de vols només són en castellà, llevat del cas de ‘La Corunya’ i dels casos en què no existeix traducció al castellà i, per tant, s’utilitza el nom d’origen del lloc. Això succeeix també quan les destinacions són a territoris de parla catalana, com és el cas d’ ‘Eivissa’ i ‘Alacant’, que apareixen anunciades als panells únicament en la forma castellana.

Als panells i teleindicadors del trànsit aeri, les destinacions s’anuncien només en llengua castellana quan existeix una forma tradicional en aquesta llengua (excepte en el cas de ‘La Corunya’, que s’anuncia amb la forma gallega ‘A Coruña’). En són exemples ‘Nueva York’, ‘Moscú’, ‘Bruselas’, ‘Milan’, ‘Atenas’, … Fins i tot, quan els topònims tenen una única forma oficial en català, també s’opta per la forma en castellà. Aquest és el cas de l’ús del topònim ‘Ibiza’ en lloc d’ ‘Eivissa’.

Pel que fa a la presència del català a la megafonia, els avisos enregistrats són en català, castellà i anglès, però, en canvi, els avisos en directe són només en castellà i anglès i, rarament, també en català. Per altra banda, en alguns cartells de les terminals hi manca el català; en les indicacions bàsiques en trilingüe, majoritàries a tot l’aeroport, el català hi és present però com a llengua secundària, amb el castellà destacat amb un format diferenciat (en groc i negreta).

Segons conclou l’estudi, la presència del català a l’actual aeroport de Barcelona presenta força mancances, sobretot pel que fa a la toponímia de les destinacions. Ara com ara, un usuari català de l’aeroport pot ser que no rebi les informacions bàsiques relacionades amb els vols en la seva pròpia llengua (com són els anuncis per megafonia, si són directes, i el nom de la destinació als panells i teleindicadors). I ni tan sols és així quan el vol es dirigeix a destinacions dins dels territoris de parla catalana.

Properament s’inaugurarà la nova terminal de l’aeroport. Aquesta és una bona oportunitat perquè Aena esmeni les mancances en l’ús del català de les terminals actuals i faci un ús plenament normalitzat d’aquesta llengua en la nova terminal. D’aquesta manera l’aeroport més important de casa nostra estaria fent un ús normal del català, podent, naturalment, fer servir també altres llengües atès el perfil internacional de l’aeroport.