Dijous, 29 de juliol de 2021 - Edició 1099
La República

Pere Portabella defensa a Nova York una altra forma de fer cinema

L’any 1972 el cineasta Pere Portabella havia de presentar el seu film ‘Vampir Cuadecuc’ (1970) al MoMA però Franco li havia retirat el passaport i Portabella no va poder viatjar a Nova York. 35 anys després, el cineasta i productor sí serà a Nova York per presentar el seu treball dins de la retrospectiva que li dedica el museu novaiorquès des d’aquest dimecres i fins al 6 d’octubre. En els dos teatres del museu, el Roy i Niuta Titus, es projectaran 14 dels títols més destacats de la seva prolífica carrera que abasta quatre dècades com ‘No compteu amb els dits’ (1967), ‘Playback’ (1970), ‘Umbracle’ (1972), ‘Acció Santos’ (1972), ‘El Sopar’ (1974) o el testimoni sobre la transició Informe General (1976). Per inaugurar el cicle avui es projectarà, amb la presència de Portabella, la seva última obra ‘El silenci després de Bach’, que és també estrena als Estats Units.

Redacció
Redacció 27/09/2007

A més de Portabella, la mostra comptarà amb les presentacions del comissari del departament de cinema del MoMA, Larry Kardish, i del professor del Royal College of Art de Londres, Mark Nash, comissaris de la retrospectiva. També hi participarà el realitzador i admirador de l’obra del cineasta català, Jonathan Demme, com a conferenciant convidat.

Durant els últims quaranta anys, Portabella ha creat obres narratives i documentals conegudes per la bellesa formal de la composició i per la complexa relació entre imatge i so que representen, en molts casos, formes de resistència simbòlica a la dictadura franquista. ‘Jo no faria el cinema que faig sinó fos pel compromís polític que he tingut sempre’, diu Portabella. Per evitar la censura, va optar per desmarcar-se del cinema convencional que només entén de pel·lícules amb argument i va ‘donar impuls a un projecte narratiu’ alternatiu fora dels codis establerts. La conseqüència natural d’això va ser la ‘marginalitat’ del seu treball però en canvi li va obrir les portes a la llibertat creativa on ‘no es paguen peatges’.

Critica, però, que el cinema, ‘malgrat les enormes possibilitats que té’, s’ha limitat a seguir les estructures comercials i a ‘tractar els espectadors com a adolescents’. Tanmateix, creu que ha nascut un nou espectador que vol deixar de ser ‘passiu’ i que reclama nous directors que trenquin amb els cinema com el coneixem fins ara.

Els seus films han trobat una nou circuit d’expressió més enllà de les sales de cinema i aquests són els museus d’art contemporani, com el Macba o el Pompidou i ara el MoMA, que han incorporat l’obra del realitzador català al seu fons d’art o li han dedicat retrospectives. A Portabella, estar des d’avui al MoMA el satisfà. ‘No perquè reconeguin la persona sinó perquè reconeixen una forma de fer cinema’, diu.

La retrospectiva es completa amb un simposi aquest dijous i divendres organitzat pel Catalan Center de Nova York i el Centre King Juan Carlos I amb el títol ‘Pere Portabella: Un cineasta català al MOMA (Per fi)’. Durant dos dies crítics cinematogràfics i experts en l’obra de Portabella debatran sobre la seva cinematografia, amb la presència del mateix cineasta que mantindrà dos diàlegs. El primer amb el crític Jonathan Rosenbaum, una conversa ajornada 30 anys ja que s’havia programat al MOMA coincidint amb l’estrena de Vampir, i una segona amb Richard Peña, Director de la Societat Cinematogràfica del Lincoln Center.