1. Per la pèssima gestió dels unionistes dels moments previs al referèndum
Els escocesos recorden perfectament el desembarcament de líders laboristes, conservadors i liberals la setmana abans del referèndum sobre la independència el setembre passat. Tot l’unionisme britànic va aliar-se per frustrar els defensors del Sí sense fer cap matís. És a dir, els laboristes es van posar a la mateixa alçada que conservadors, odiats per la gran majoria dels escocesos. Conclusió de molts votants: votar uns i altres és el mateix, no hi ha diferències.
2. Per la gestió del SNP a Escòcia
El país ha estat tradicionalment d’esquerres en les últimes dècades, és per això que sempre ha estat un bastió laborista. Ara, però, com que el partit d’Ed Miliband és vist com un mirall del conservador, s’ha de buscar una alternativa. Molta gent veu el SNP com l’únic partit que de veritat defensa un estat social gràcies a la gestió que Nicola Sturgeon i el seu predecessor, Alex Salmond, fan al govern del país a Edimburg.
3. Per un auge independentista
La derrota del Sí en el referèndum del 18 de setembre, lluny d’enfonsar la causa independentista, la va fer revifar, perquè ja pocs dies i setmanes després del plebiscit la gent va entendre que la promesa unionista d’una gran transferència de competències a Escòcia era falsa. Prova d’aquest sentiment d’empatia cap al SNP va ser l’augment fulgurant de militants els dies següents al referèndum. En mig any, el nombre d’afiliats ha crescut de 25.000 a 100.000.
4. Pel sistema de repartiment d’escons al Regne Unit
El Regne Unit es divideix en més de 600 circumscripcions molt petites, i a cadascuna d’elles es juga només un escó. És a dir, només el partit més votat a cadascuna d’aquestes ‘mini-regions’ suma un diputat. Això vol dir que és un sistema que beneficia profundament els partits grans i que deixa en un segon pla les minories. És per això que en els últims comicis el SNP només va sumar 6 escons de 59 tot i que el van votar un 20% dels electors. La primera força a gairebé tot arreu, encara que per poc a alguns llocs, van ser els laboristes, que se’n van embutxacar 41. Ara es giren les tornes, ja que tot i que els laboristes tindrien un 20% de vots, s’emportarien entre 0 i 5 diputats.
