L’expresident de la Generalitat ha volgut matisar que amb les seves reflexions no volia dir que el sistema polític espanyol no funcionava sinó que es limitava a constatar que ‘funcionava malament’.
Jordi Pujol ha continuat la seva reflexió afirmant que probablement el Rei no pot fer més del que està fent, atès que la seva acció ve delimitada per la mateixa Constitució i si fes ‘més del que fa’ se sortiria del seu paper i seria objecte d’un ‘desgast’ molt gran.
Jordi Pujol compartia reflexions amb l’advocat Antonio Garrigues, líder del despatx Garrigues Advocats, i impulsor de l’operació del Partit Reformista Democràtic de l’any 1985, que va liderar Miquel Roca. La convocatòria, organitzada pel Centre d’Estudis Jordi Pujol, tractava de reflexionar sobre el futur del centre polític espanyol. Per Garrigues el centre polític és alguna cosa més que la moderació de la dreta i de l’esquerra, sinó que és una doctrina que per sobre de tot defensa el protagonisme de la societat civil.
Sobre les crítiques a la monarquia, Garrigues ha opinat que tenia la sensació que la mateixa Casa Real no estava donant importància a l’aparició d’aquesta onada de crítiques i actes contra la institució. Per Garrigues cal que en democràcia ‘tot es miri amb normalitat’ inclús la discrepància. L’advocat ha afegit s’ha de viure la democràcia amb maduresa i la mateixa tolerància a la discrepància és un signe d’aquesta maduresa. Per contra, dimensionar aquestes crítiques ‘és un signe de manca de maduresa’ democràtica.
Garrigues també s’ha referit a la campanya contra Catalunya amb motiu del tràmit parlamentari de l’Estatut. L’advocat ha assenyalat que a l’estat espanyol hi ha ‘molt menys anticatalanisme’ del que es creu. Les crítiques contra Catalunya estan condicionades, especialment, a què aquest territori té un lideratge econòmic i per tant hi ha la sensació de què ‘cal castigar al més fort’.
El que sí preocupa a Antonio Garrigues és la sensació de ‘desànim’ que està detectant entre el catalans i aquest és un fet que ‘és dolent per a l’estat espanyol’.
Per Garrigues, la doctrina política que més pot entendre la realitat plurinacional de l’estat espanyol és el liberalisme, atès que és l’única corrent ideològica que ‘esta contra la concentració de poder’. Jordi Pujol ha sortit al pas d’aquesta afirmació i ha manifestant la seva discrepància emplaçant Antonio Garrigues a debatre més endavant sobre si és el liberalisme o la democràcia cristina la doctrina política que pot entendre millor la convivència amb els nacionalismes.
Antonio Garrigues ha defensat la incorporació de la cultura científica i dels científics en el debat polític, cosa amb la que també ha coincidit Pujol. No obstant això, l’expresident ha volgut respondre a les veus que defensen que en determinats debats siguin els tècnics i científics els que prenguin decisions, referint-se, sense citar-lo, al president de la patronal Foment, Joan Rosell. Pujol ha recordat que el científics i els tècnics participen del debat però que a l’hora de prendre decisions no ho fan i són els polítics que prenen el risc i adopten les decisions necessàries. ‘És una de les grandeses de la política’, ha afegit Pujol.
Tant Pujol com Garrigues han manifestat la necessitat de no deixar-se portar per l’optimisme econòmic que viu l’economia espanyola i han advertit de la necessitat d’estar alertes sobre la manca de productivitat i desenvolupament tecnològic que registra el país, que pot fer que l’economia espanyola passi de forma accelerada d’una situació de superàvit a un estat delicat.
