Dijous, 14 de Novembre de 2019 - Edició 476
La República

Pedro J. Ramírez, “vestit per matar”

El tot poderós director de “El Mundo”, Pedro J Ramírez, es va publicar ahir un article titulat “Los dos finales del chiste”, on, amb una falta de respecte desmesurada cap a Catalunya,  desgrana les causes de la manifestació de la Diada i argumenta que, el president de la Generalitat intimida l’Estat amb una manifestació independentista, la qual cosa justifica l’ús de la força en aplicació de l’article 8 de la constitució. Ramírez, a més, insta  Rajoy a liquidar el diàleg amb Catalunya, a l’espera que “a aquest aprenent de messies, se li passi la febre i retiri de la taula la coacció independentista”- referint-se al president Mas-, i en cas de no fer-ho, assegura que cal donar un cop de peu al pacte fiscal, i fer passar Mas per l’adreçador.

Redacció
Redacció 18/09/2012

Mas intimida l’Estat amb una manifestació independentista

Per Ramírez, és la impossibilitat de la Generalitat “endeutada fins les celles” d’accedir als mercats financers, el que explica “ la intimidant manifestació independentista de Barcelona”, en referència a la manifestació de l’Onze de Setembre passat, i assegura que el president de la Generalitat, Artur Mas, farà servir els 5000 milions del fons de liquiditat per intentar destruir l’Estat espanyol, i que això, només és l’antesala del que exigirà dijous vinent a la Moncloa, i remata: “És a dir, no és que pretengui que li venguem la corda amb què ens vol penjar, sinó que vol la hi regalem.” El director del Mundo també fa esment en el seu article a que Rajoy hauria de condicionar el lliurament dels diners del fons de liquiditat a que la Generalitat fes desaparèixer aquelles institucions redundants amb l’Estat i les “ televisions autonòmiques no justificades per una llengua pròpia”.

Pedro J. Ramírez  un nostàlgic del “peix al cove”
 
Ramírez argumenta que un altre element que ha empès a Mas a fer sortir la gent al carrer, ha estat la majoria absoluta del PP. El periodista creu que si els vots de CiU  haguessin estat necessaris “hauria demostrat una legislatura més el seu llegendari sentit d’Estat intercanviant vots per milions.” , i diu que li ve al cap aquell gran anunci dels 90: “Gior, un poco de pasta basta”.
 
Mas encara no fa por, però per si un cas, amenacem que alguna cosa queda
 
Pedro. J diu es queixa de la inoperància del Govern de Rajoy i diu que, de moment ningú s’ha pres Catalunya seriosament, però que en el cas  d’existir la més remota possibilitat que Catalunya pogués ser independent, el Govern espanyol, conscient de les seves obligacions, hauria d’haver pres mesures com ara l’aplicació de l’article vuit de la Constitució, “incrementant els pressupostos de Defensa i modificant les directives sobre Seguretat Nacional per defensar els drets civils no a Kosovo ni a l’Afganistan, sinó una mica més a prop.”  Tot i que més endavant, assegura que la sang no arribarà al riu perquè, tal i com diu, va dir a Montilla, i ara repeteix a Mas: “ n’hi haurà prou amb una nota de premsa de la Unió Europea perquè cada català faci números i a l’hora de la veritat l’aventura independentista només pugui comptar amb els boixos nois i altres col·lectius propensos a la brega.” I afegeix que va rebre una piulada molt gràfica i eloqüent  que deia:” ¿Què passaria si Catalunya se separés d’Espanya? Doncs que l’Aragó tindria platja”. El que tem Pedro J però, és que Espanya acabi pagant a canvi que “l’impossible no succeeixi” .
 
Rajoy hauria de fer un cop de puny damunt la taula
 
Ramírez diu que Rajoy hauria d’ajornar l’entrevista del dia 20 amb el president Mas, fins que “a aquest aprenent de messies se li passi la febre i retiri de la taula la coacció independentista”. Però si malgrat tot, al final es reuneixen, Rajoy hauria d’aprofitar  l’ocasió, a més de rebutjar el pacte fiscal, per preguntar-li què pensa fer per complir les sentències del Tribunal Suprem sobre l’ensenyament en espanyol, explicar-li la Llei de Mercat Únic i llegir-li un parell de vegades l’article 155 de la Constitució.
 
Si ho fa, potser fins ens creiem que això de Bolinaga va ser només «humanitari».
 
 

Relacionats