Parlon busca el suport de Susana Díaz i rebaixa el plantejament d’Iceta
Aquest acord, diu, ha d'incloure el reconeixement de Catalunya com a nació i de la plurinacionalitat d'Espanya, però no apunta què passaria si els catalans decideixen no referendar aquest pacte.
Iceta considera horrorós que la via canadenca quedés fora del debat
Justament quan l'actual primer secretari del PSC i candidat a la reelecció, Miquel Iceta, ha considerat en una entrevista a l'ACN que seria “horrorós” que la via canadenca quedés fora del debat del congrés, Parlon ha fet públiques les seves aportacions als documents congressuals i aposta per eliminar l'apartat 'La superació del greu atzucac en què es troba Catalunya', on es recollia aquesta opció en cas que els catalans no referendessin la reforma constitucional.
En el nou redactat que proposa la candidata, s'aposta per una solució “democràtica, legal, dialogada i acordada” en el marc d'una reforma constitucional de caràcter federal. “I volem fer aquest camí amb total respecte i lleialtat a les institucions espanyoles, al costat de la resta dels socialistes espanyols, però amb la màxima determinació i legitimitat en l'articulació dels nostres plantejaments nacionals”, apunta.
Aquesta reforma ha de servir per establir “un nou contracte” entre Catalunya i la resta d'Espanya que inclogui el reconeixement de Catalunya com a nació i de la plurinacionalitat d'Espanya. “Espanya és un estat plurinacional que, de forma natural, ha d'evolucionar cap a un estat completament federal, que reconegui i promogui la seva pluralitat lingüística i cultural, projectant-la a nivell europeu”, subratlla el text plantejat per Parlon.
Així mateix, aquest acord ha de contemplar un nou model de finançament que garanteixi els “recursos suficients” per a Catalunya, “que inclogui la coresponsabilitat fiscal real i faci compatible la solidaritat interterritorial amb un tracte fiscal equitatiu, just, transparent i que respecti el principi d'ordinalitat”. També ha de preveure una nova cultura federal en les relacions entre els institucions, “basada en el respecte, la cooperació, la lleialtat i el diàleg, que assumeixi amb normalitat l'actual escenari de sobiranies compartides, interdependència i globalització creixent”.
Parlon considera que tots els esforços del socialisme català “s'han de dirigir a crear les condicions que permetin la recuperació del diàleg entre les institucions catalanes i espanyoles, i entre el conjunt de les forces polítiques, teixint les aliances necessàries amb aquells que volen treballar dins la legalitat per superar el bloqueig actual i per avançar en la construcció federal”.
Que els caps de llista posin el seu càrrec a disposició
Pel que fa als estatuts, la candidata també aposta perquè els caps de llista de cadascuna de les circumscripcions en les eleccions al Parlament, a les Corts i al Parlament Europeu posin el seu càrrec automàticament a disposició del Consell Nacional en cas que no assoleixin els objectius prèviament establerts per a cada circumscripció.
També vol crear la figura de “l'activista socialista” per “facilitar la reconnexió amb els nous moviments socials”, així com obrir la porta de l'executiva a experts de reconegut prestigi que donin el seu parer de forma puntual. I és que Parlon reconeix que la pèrdua d'electorat del PSC s'ha dirigit principalment cap a “opcions progressistes nascudes al voltant del 15-M i de moviments de reivindicació al carrer”.
En aquest sentit, subratlla que al PSC li ha faltat “imaginació i audàcia” a l'hora de repensar les polítiques de benestar i “no ha sabut trobar una solució pròpia en el debat independentista capaç de donar respostes democràtiques d'encaix federal reals”. També afegeix que els socialistes no han estat “exigents per preservar en tots els processos de representació la primacia de l'interès general per sobre d'altres espuris”, i ha faltat “una comunicació i unes estructures de partit capaces de garantir imbricació social, renovació de quadres i obertura a la participació ciutadana”.
L'alcaldessa de Santa Coloma defensa l'impuls de noves formes de participació com les consultes internes a la militància. També reclama que els càrrecs públics autoritzin el partit a fer públiques les seves declaracions de béns, activitats i de renda i patrimoni, i aposta, com ja fa la ponència, per una limitació de mandats de tres “sempre que sigui possible i la realitat territorial i de nombre militants ho permeti”. El Consell Nacional, però, podrà autoritzar un quart mandat de forma “extraordinària i raonada”.
