País Basc La República
Dimarts, 15 d'Octubre de 2019 - Edició 446
La República

País Basc

El País Basc s’estén molt més enllà del que avui coneixem com Euskadi, o Comunitat Autònoma Basca. Euskal Herria -País de l’èuscar- es divideix en set territoris: Biscaia, Guipúscoa, Àlaba […]

Redacció
Redacció 30/05/2009

El País Basc s’estén molt més enllà del que avui coneixem com Euskadi, o Comunitat Autònoma Basca. Euskal Herria -País de l’èuscar- es divideix en set territoris: Biscaia, Guipúscoa, Àlaba i Navarra -a Hegoalde, el País Basc sota administració estatal espanyola- i Baixa Navarra, Lapurdi i Zuberoa a Iparralde, sota administració francesa. D’aquesta subdivisió en sorgeix la proclamació basquista Zazpiak bat, és a dir ‘Les set, una’, que reivindica la unitat de la nació basca més enllà de les fronteres estatals. Una unitat que es manifesta sobretot a escala lingüística, cultural i política.

Èuscar

L’idioma basc, l’èuscar, és una llengua aïllada d’origen preindoeuropeu, desconnectada de qualsevol altra família lingüística coneguda. Avui dia la parlen més d’un milió de persones, aproximadament un terç de la població del País Basc. De tot el territori, la llengua no es parla a bona part d’Àlaba, la meitat sud de Navarra i alguns punts d’Iparralde. El seu estatus legal canvia en funció de l’administració. A Euskadi, la llengua és oficial juntament amb el castellà. A Navarra és només oficial a les zones on el seu ús hi és estès, i a Baixa Navarra, Lapurdi i Zuberoa no té cap oficialitat.

A l’escola, hi ha models d’immersió lingüística en èuscar a Euskadi i la zona bascòfona navarresa, mentre que a la part francesa del país l’ensenyament en la llengua pròpia està restringit a poques ikastolak privades.

Habitualment es defineix el basc com una llengua amenaçada, però amb una progressió positiva. És una llengua amb un nombre considerable de parlants -uns 700.000 com a llengua materna i més de 300.000 com a segona llengua- però, com deia fa poc la UNESCO arran de la presentació del seu atles interactiu de llengües en perill, queda restringida a determinats àmbits. Segons l’organisme de l’ONU, en els darrers vuit anys l’èuscar ha passat d’estar en perill a ser vulnerable, un canvi que es pot observar en el fet que cada vegada més infants parlen la llengua.

Política
D’altra banda, les reivindicacions polítiques i socials per a més autonomia o la independència del País Basc també marquen una clara continuïtat entre els set territoris, si bé la manca d’un marc administratiu propi al País Basc francès ha dificultat molt la participació dels partits basquistes a les institucions franceses.

Els tres territoris d’Iparralde no són una unitat administrativa en sí mateixos, sinó que sumats amb les comarques del Bearn, formen part del departament francès dels Pirineus Atlàntics. Per això, la presència de partits bascos es concentra en els ajuntaments i no en el consell regional. El partit més fort és Abertzaleen Batasuna, que representa el sector de l’esquerra independentista -proper al partit Aralar, d’Hegoalde. Té una quinzena d’ajuntaments i un conseller regional: Jean-Michel Galant, de Saint-Étienne-de-Baïgorry. D’altra banda, Euzko Alderdi Jeltzalea – Parti National Basque (el Partit Nacionalista Basc), té també diverses regidories i ajuntaments a Iparralde, però no té cap conseller regional.

Finalment, cal destacar dos partits més, de resultats més discrets, però significatius perquè representen una força electoral important al País Basc sota administració espanyola. Es tracta de Batasuna -independentista i d’esquerres, il·legalitzada a l’Estat espanyol- i d’Eusko Alkartasuna, independentista.

A Navarra, el nacionalisme basc s’aglutina sota el nom de Nafarroa Bai -Navarra, sí-. Hi són representats el Partit Nacionalista Basc, autonomista, i els independentistes EA, Aralar i Batzarre, a més d’alguns independents. És la segona força del Parlament navarrès, amb 12 representants d’un total de 50.

A Euskadi, les eleccions parlamentàries del 2009 han significat, a causa de l’exclusió del principal sector de l’esquerra independentista, la pèrdua de la majoria a la cambra per part del nacionalisme basc. Per primera vegada d’ençà de la mort del dictador, les formacions nacionalistes espanyoles (Partit Socialista d’Euskadi, Partit Popular i Unión Progreso i Democracia) sumen més de la meitat dels escons. El PNB , la força hegemònica a la cambra, disposa de 30 representants d’un total de 75. Els independentistes d’esquerres, Aralar, en tenen quatre i EA un, els mateixos que tenen Ezker Batua Berdeak, que defensen el federalisme de lliure adhesió.

Abans de les darreres eleccions autonòmiques, la justícia espanyola va il·legalitzar les llistes D3M i Askatasuna , que aspiraven a recollir els vots de l’esquerra abertzale i rellevar així el també il·legalitzat Partit Comunista de les Terres Basques, que tenia nou representants a la cambra durant la legislatura 2005-2009. El Tribunal Suprem espanyol va deixar els partits fora de joc per considerar-los “part de l’entramat ETA-Batasuna”. L’esquerra abertzale va demanar llavors el vot nul, opció que van escollir més de 100.000 bascos -el 8% de la població d’Euskadi.

Més informació a la fitxa del País Basc de Nationalia.

Dades generals

Població: 2.900.000 h.
Superfície: 20.500 km²
Institucions: vegeu Navarra, Euskadi i Iparralde
Ciutats importants: Iruñea/Pamplona, Bilbo/Bilbao, Donosti/San Sebastià, Gasteiz/Vitòria, Baiona
Administració estatal: Espanya i França
Llengua territorial: èuscar
Llengua oficial: èuscar, espanyol i francès
Cultura religiosa: 1-cristians catòlics
Data de la festa nacional: Aberri Eguna. És variable, correspon al diumenge de Pasqua

imatge*Nationalia és un diari digital d’àmbit europeu, especialitzat en nacions sense estat, llengües minoritzades i pobles no representats. Està impulsat pel CIEMEN (Centre Internacional Escarré per a les Minories Ètniques i les Nacions), i s’actualitza diàriament en català i anglès.

Relacionats