Diumenge, 8 de Desembre de 2019 - Edició 500
La República

Pablo Iglesias, contra la unitat de la llengua catalana

En una entrevista a RAC1, i en referència a la unitat de llengua catalana, el líder de Podemos ha utilitzat la tàctica de la Infanta Cristina, el “no lo sé, no me consta”, per evitar pronunciar-s’hi a favor o en contra. El tacticisme ha imposat un fre de mà al líder que sosté la bandera de la tercera via amb més força, tal i com denunciava Monedero en la seva marxa, i ara ja només pensa en guanyar eleccions acontentant a tothom com sigui

Redacció
Redacció 07/05/2015

D’escàndol: Iglesias no és capaç de dir que el català és la mateixa llengua a Catalunya que a València

El líder de Podemos ha demostrat ser conscient que el català és la llengua que es parla a tot el conjunt dels Països Catalans, fent referència a que a l’Alguer hi ha una varietat del català molt valuosa per estar perfectament connectada amb la parla catalana antiga. Coneixent això, a la pregunta de Vicent Sanchis sobre si creia en la unitat de la llengua catalana, el polític hauria d’haver respost amb un sí rotund, però ha acabat dient que “és un debat que ateny als filòlegs. Aquestes qüestions no haurien de formar part del debat polític”. Iglesias deu tenir en ment la reacció del seu candidat, Echenique, a l’Aragó, que ha defensat el LAPAO recentment i s’ha posicionat en contra d ela cooficialitat del català en aquella autonomia. A Podemos saben que aquest és un dels debats que, de posicionar-se, els podria restar vots en algunes regions espanyoles.

En contra de l’autodeterminació de Catalunya

Pablo Iglesias s’ha mostrat en contra del dret d’autodeterminació de Catalunya. Primer ha intentat defensar que el ‘dret a decidir’ no fos al programa marc de les municipals, adduint a que ja apareixerà al de les generals i el del 27S si finalment es produeix, i després ha dit que “només canviant la Constitució i obrint un procés constituent es podria plantejar una relació diferent de Catalunya amb la resta de l'Estat”. Iglesias també ha dit que “Espanya és un estat plurinacional. És un país de països”. A la pregunta directa de Tian Riba sobre si permetria un referèndum d’independència de Catalunya, Iglesias ha intentat evitar dir un ‘No’ rotund posant com a excusa que s’ha de seguir el que diu la Constitució, que no ha escrit ell.

Iglesias a prou feines sap què és el corredor mediterrani

Pablo Iglesias tampoc se n’ha sortit en la dicotomia entre corredor mediterrani i corredor central. L’eurodiputat de Podemos ha dit no estar prou informat sobre el tema. En aquesta qüestió, a Espanya també hi ha un debat territorial important. Els territoris de l’àmbit dels Països Catalans defensen el corredor mediterrani, tot i que allà on mana el PP també diuen que no tenen inconvenient a que també es faci el central; i a la Gran Castella l’aposta és ben clara pel corredor central. Com a eurodiputat, dir que no es té prou informació sobre aquest tema, és un insult a l’elector en tota regla. El periodista Enric Juliana l’ha deixat en evidència quan li ha dit que ja li enviaria informació sobre aquest tema tant cabdal.

Iglesias respon Llach

El cap de Podemos, ha respost al tuit de Lluís Llach, dient que l’Estaca segueix essent una gran cançó, malgrat la opinió personal del seu autor. Iglesias ha intentat defensar que el seu partit sí que defensa el dret a decidir, al contrari del que li critica Llach, i ha aprofitat per qualificar l’Estaca com tot un himne de revolució, que seguirà utilitzant en els seus actes, a l’igual que d’altres cançons de revolta d’altres autors.

Al líder de Podemos se li ha vist el llautó en les preguntes finals

Jordi Basté li ha tret la màscara a Pablo Iglesias amb dues preguntes ben simples: de quin equip de futbol és? Què li va semblar el Barça ahir? Iglesias diu que és del Numància, i sobre el Barça ha dit que no el va veure ahir, però que guarda amb nostàlgia el record del joc del Barça de Guardiola. Basté aleshores li ha preguntat sobre què pensava de Leo Messi, i és aquí on Iglesias s’ha destapat “Tant Messi com Cristiano Ronaldo són dos dels millors jugadors del món”. Aquesta resposta, de polític clàssic, s’ha vist reforçada quan ha dit entendre-hi més de bàsquet i s’ha definit tant de l’Estudiantes com de la Penya. Un d’aquí i un d’allà.
 
 

Relacionats