Otegi: “El govern basc serà el primer que reconeixerà la república catalana”

“Bona nit Sant Andreu! Bona nit Barcelona! Bona nit Països Catalans!”. Otegi ha saludat el miler d'assistents al patri de Fabra i Coats en català i tot seguit ha agraït a Catalunya el suport que diu haver sentit des de la presó de Logronyo, on ha passat els últims sis anys i mig, condemnat per l'Audiència Nacional per pertinença a banda terrorista en grau de dirigent. És la primera visita a Catalunya des que va sortir de presó el passat 1 de març i ha passat el dia entre el Parlament, on s'ha reunit, entre d'altres, amb la presidenta, Carme Forcadell, i l'acte organitzat pel CIEMEN.
 
El secretari general de Sortu ha criticat la manca de voluntat de l'estat espanyol per avançar en el desarmament d'ETA i en el procés de pau al País Basc; ha reclamat l'alliberament dels “presos polítics” i dels malalts i ancians; i ha apostat pels processos “d'alliberament nacional” de Catalunya i Euskadi. “Us agraeixo haver posat el procés en marxa. Ens esteu donant una lliçó a tots”, ha remarcat des de l'escenari, on ha tancat un acte d'hora i mitja de durada.
 
El líder de Sortu i probable candidat de EH Bildu a les eleccions basques de la propera tardor –si l'Estat no decideix aplicar la inhabilitació que té pendent- ha opinat que la independència de Catalunya és un procés “totalment irreversible”. “Durant molt de temps als bascos se'ns deia que seríem els primers en accedir a un estat d'independència. De moment, sembla que som els últims”, ha assenyalat. “Esteu demostrant que a Europa els processos democràtics i pacífics amb grans majories populars són imparables”, ha afegit.
 
És en aquest punt quan ha volgut apuntar part de la conversa que ha mantingut aquest mateix dimecres amb alguns portaveus de la comissió d'Exteriors. “Els he dit dues coses: Us faig una invitació a què la primera ambaixada de la República Catalana la inaugureu al nostre país. I, si governem, el govern basc serà el primer que reconeixerà la República Catalana sens dubte”, ha destacat.
 
Otegi també ha fet una breu referència al feixisme per criticar la concentració d'un reduït nombre de persones a la Plaça d'Orfilia, al costat de Fabra i Coats, per protestar per la seva presència a Catalunya. “No es pot ser demòcrata sense ser antifeixista. Ni aquí ni enlloc del món”, ha sentenciat aconseguint l'aplaudiment del públic.
 
La part final l'ha reservat, però, per un fet tràgic de la ciutat de Barcelona i del barri de Sant Andreu. Otegi ha recordat l'atemptat d'Hipercor, en el que ETA va matar 21 persones i en va ferir una quarantena. “Jo no defujo cap de les responsabilitats de l'esquerra abertzale en tot el que ha passat els darrers anys. Jo vaig meu el dolor de les víctimes d'aquest barri, d'aquesta ciutat. Això mai hauria d'haver succeït”, ha reconegut. Segons ha explicat, un dels principals objectius a afrontar per l'esquerra abertzale és, precisament, el de “parlar amb les víctimes” i no només “parlar de les víctimes”.
 
Un miler de persones han assistit a l'acte de suport a Arnaldo Otegi que s'ha fet aquest dimecres al vespres al pati de la Fàbrica de Creació Fabra i Coats. Entre ells, el grup parlamentari de la CUP pràcticament al complet, els caps de llista d'ERC al Congrés i al Senat, Gabriel Rufián, Joan Tardà i Santi Vidal i diputats de Catalunya Sí Que Es Pot com Joan Josep Nuet. De l'Ajuntament de Barcelona s'hi ha pogut veure al primer, la segona i el tercer tinent d'alcalde, Gerardo Pisarello, Laia Ortiz i Jaume Asens, respectivament. El president de l'ANC, Jordi Sánchez, el secretari d'Hisenda del Govern, Lluís Salvadó, i el secretari de Migracions, Igualtat i Ciutadania, Oriol Amorós han estat altres de les personalitats assistents.
 
A més de la conferència pronunciada pel líder de l'esquerra abertzale –que ha tancat l'esdeveniment- també s'hi ha pogut escoltar a nombroses persones que han mostrat públicament suport a la figura d'Arnaldo Otegi i el que representa pel procés de pau del País Basc.
 
El portaveu d'ERC al Congrés dels Diputats, Joan Tardà, i l'exportaveu parlamentari de la CUP, David Fernández, han estat els encarregats d'obrir l'acte, titulat 'Temps de Pau, Vents de Llibertat'. Ells dos van poder visitar Otegi a la presó de Logronyo una setmana abans que sortís en llibertat, després d'anys de demanar-ho. Ells dos també van ser presents a Logronyo el dia que Otegi va sortir de la presó. I ells dos li han donat la benvinguda a Catalunya. “Aleshores no el vam poder abraçar, perquè estava segrestat. Ara no només l'abracem nosaltres dos. L'abracem tots els presents”, ha dit Tardà. “Necessitàvem la teva llibertat per demostrar que la llibertat encara és possible”, ha afegir tot seguit Fernández.
 
El president del Centre Internacional Escarré per a les Minories Ètniques i Nacionals (CIEMEN), David Minoves, ha remarcat que “tots els pobles tenen dret a la llibertat” i aquest és, precisament, el missatge que vol traslladar l'entitat amb actes com el d'aquest dimecres. El CIEMEN, que ja va acollir a Catalunya la campanya Free Otegi ha estat l'organitzador de l'acte a la Fabra i Coats per celebrar la llibertat del líder abertzale, donar suport al procés de pau al País Basc i reivindicar els processos d'independència de Catalunya i Euskadi.
 
Abans que el líder de l'esquerra abertzale posés punt i final a l'acte havien participat també l'advocat August Gil Matamala, la directora de Transparència de l'Àrea Metropolitana, Gemma Calvet, el diputat de JxSí Lluís Llach, la diputada de la CUP Gabriela Serra i el director de la Fundació per la Pau, Jordi Armadans.