Dimecres, 16 d'Octubre de 2019 - Edició 447
La República

Informació sota control

Santornem-hi. Un cop més, ja som en plena campanya electoral. La sensació de bucle és inevitable, però no pesa tant l’encadenament de campanya rera campanya com la certesa que com […]

Redacció
Redacció 19/11/2011
Santornem-hi. Un cop més, ja som en plena campanya electoral. La sensació de bucle és inevitable, però no pesa tant l’encadenament de campanya rera campanya com la certesa que com més va, pitjor estem.
 
El problema no són els estirabots i sortides de to dels polítics –de tots ells, sense excepció-, que sepulten volgudament les propostes programàtiques de cadascú. El problema tampoc no és que el partit que governa l’Estat faci una campanya que fuig de les propostes per ancorar-se en la demonització de l’adversari. El problema no és tampoc que aquesta campanya l’hagi fet mil i una vegades. 
 
No. El problema no és tot això, el problema és que tot això ens ho acabem bevent a galet tant si volem com si no. Aquest és el problema. I ben gros. 
 
Els blocs electorals –que imposen la durada i l’ordre de les informacions polítiques durant la campanya electoral- s’han convertit en el símbol del control, però només són la punta de l’iceberg orwellià. Si només fos això, rai!
 
La durada i l’ordre són la cirereta d’un procés que comença amb la imposició del senyal realitzat dels mítings (que fa que totes les imatges que veuen els telespectadors siguin triades pel cap de comunicació del partit), que segueix amb l’assetjament constant a què els partits sotmeten els mitjans (el cas del consell d’administració de TVE, que va demanar accés lliure i directe a les escaletes dels informatius és el més recent però no l’únic, ni de bon tros), i que continua amb les pressions dels caps de premsa, que convoquen rodes de premsa sense dret a fer preguntes (un autèntic oxímoron) i que, en darrer terme, no dubten a l’hora d’amenaçar els periodistes que pregunten ‘allò que no toca’ aquell dia.
 
És a dir, que hem arribat al punt en què els que se suposa que són ‘col·legues’, t’impedeixen exercir la professió!
 
El resultat final d’aquesta cadena de despropòsits és que tota la informació política està, ara mateix i aquí, en fals. Estem en un punt en què es pot afirmar amb tota contundència que qualsevol semblança amb la realitat és pura coincidència. I com més va, menys possibilitats de coincidència hi ha. Així ho volen, així ho tenen. 

Relacionats