Dimecres, 28 de juliol de 2021 - Edició 1098
La República

Occitània

Extensa com dos cops Hongria, i amb més habitants que Grècia, Occitània és la nació sense estat més gran de l’Europa occidental. Segles de minorització i menyspreu han abocat aquest […]

Redacció
Redacció 08/11/2008

Extensa com dos cops Hongria, i amb més habitants que Grècia, Occitània és la nació sense estat més gran de l’Europa occidental. Segles de minorització i menyspreu han abocat aquest poble a l’assimilació, i han convertit una cultura que havia estat de referència en una cultura de resistència contra la desaparició. Malgrat tot, Occitània és una realitat viva, i el renaixement de la seva llengua i identitat és possible, en vista dels avenços produïts a la Val d’Aran i en altres punts de la seva geografia.

Occitània, avui

La identificació del poble occità avui va estretament lligat amb la seva llengua, molt més estesa i visible que no pas la seva representació política, per exemple. L’occità és parlat per entre un i gairebé quatre milions de persones, repartides principalment entre la Val d’Aran, al Principat de Catalunya, el terç sud de l’Estat francès, les valls alpines del Piemont, al nord de l’Estat italià i Mònaco. No obstant, la llengua és només plenament oficial a la Val d’Aran (de fet, ho és a tot el territori principatí), mentre que a Itàlia gaudeix d’un reconeixement legal, d’una protecció genèrica a França, i de cap reconeixement a Mònaco. Més informació sociolingüística a Linguamón i a Mercator.

En el pla polític, els principals partits amb presència a les institucions i amb una certa consciència nacional -o regional, segons el cas- occitana els trobem a la Val d’Aran, amb Unitat d’Aran i Convergència Democràtica Aranesa. Aquests són els dos partits majoritaris al Conselh Generau, amb sis escons cadascun, i es caracteritzen per un autonomisme moderat, tot i que a la pràctica funcionin d’acord a certes dinàmiques polítiques catalanes, degut a la proximitat amb el Partit dels Socialistes de Catalunya en el cas dels primers, i Convergència Democràtica de Catalunya, els segons.

Però és a l’Estat francès on hi ha hagut els principals moviments amb autèntica voluntat nacional occitana. També, val a dir-ho, és allà on més difícil ho han tingut per accedir a les institucions de govern regional. Entre les formacions que encara estan en actiu, hi trobem el Partit Occitan, que es declara autonomista i té un cert nombre de regidors arreu del territori. A més, és membre de la Aliança Lliure Europea i de la Federació de Regions i Pobles Solidaris.

D’altra banda, el partit històric de l’occitanisme és el Partit de la Nacion Occitana, fundat el 1959 a Niça amb un plantejament independentista i marxista, però que mai ha tingut presència a les institucions perquè durant molts anys no ha volgut presentar-se a les eleccions. Altres moviments importants són la formació Anaram au Patac (Anirem a la lluita), que representa l’esquerra independentista revolucionària, o Iniciativa per Occitània un “laboratori polític, cultural i social per a l’emancipació nacional d’Occitània”.

Més complet és l’espectre d’organitzacions i entitats en defensa de la cultura i la llengua occitanes. L’Institut d’Estudis Occitans, fundada el 1945, és la principal institució acadèmica per a la normalització de la llengua. Molt activa és també la Chambra d’Oc, que treballa per la renaixença lingüística i cultural de les valls occitanes al Piemont, i responsable per de la recent campanya Occitània a Pè, una marxa que ha recorregut a peu els 1.300 quilòmetres que separen Vinai, al Piemont, de Vielha, a la Val d’Aran. També val la pena fer un cop d’ull a Espaci Occitan, Paratge o Occitania.it. La històrica proximitat entre Occitània i els Països Catalans es plasma amb associacions com el Cercle d’Agermanament Occitano-Català (CAOC), i múltiples activitats arreu del territori.

En el camp de l’ensenyament, destaquen el Centre Regional per l’Ensenyament de l’Occità i, sobretot, l’associació de Calandretas, una xarxa d’escoles bilingües francès-occità, inspirada en altres experiències bilingües o d’immersió lingüística com les galescolas, a Galícia, les bressoles a la Catalunya Nord o les diwan a la Bretanya.

Dades generals

Població: 15.500.000 h. (2006)
Superfície: 190.000 km2
Institucions: Consell General d’Aran
Ciutats importants: Marsella, Tolosa, Montpeller, Pau i Baiona
Administració estatal: França, Itàlia, Espanya i Mònaco
Llengua territorial: occità
Llengües oficials: occità, francès, italià, català i castellà
Cultura religiosa: cristiana catòlica

imatge*Nationalia és un diari digital d’àmbit europeu, especialitzat en nacions sense estat, llengües minoritzades i pobles no representats. Està impulsat pel CIEMEN (Centre Internacional Escarré per a les Minories Ètniques i les Nacions), i s’actualitza diàriament en català i anglès.