Intentarem anar per parts i explicar-ho ras i curt. Aquest tema ja porta cua i s’inicia quan Catalunya va voler jugar contra els Estats Units d’Amèrica un partit amistós, coincidint amb un cap de setmana de competició de seleccions. Així, com que coincidia amb el calendari FIFA, la Real Federació Espanyola de Futbol (RFEF) es negà de totes totes a deixar que aquest partit es jugués. Així doncs, inicià una campanya de pressió tant a la FIFA com la Federació Catalana de Futbol (FCF) i, sobretot, als mateixos rivals.
Doncs ara, segons explica el diari Avui, davant la possibilitat que la selecció catalana jugués amb la de Costa d’Ivori, la RFEF ha corregut a posar-se pel mig i amenaçar d’emprar tots els instruments, legítimes o no, que té a l’abast per impedir-ho.
Catalunya buscava (i busca, fins divendres no es donarà per vençuda) un rival per al 14 d’octubre. Tot semblava apuntar que Costa d’Ivori estava interessada a disputar el partit. Els primers contactes amb la RFEF foren els del seleccionador, Uli Stielike, pel seu passat madridista. La contundent negativa amb què es va trobar, però, va fer que delegués la tasca al representant de la selecció, Eric Judkievicz, un agent UEFA resident a Barcelona, amb llicència de la RFEF i amb bones relacions amb el secretari general de la RFEF, Jorge Pérez.
Quan Judkievicz va trucar a Jorge Pérez, aquest va respondre contundentment, com si fos una pel•lícula: ‘Aparta’t d’aquest tema tant com puguis. No podeu jugar i si vosaltres o algú ho fa, si hi ha partit, enviarem una carta a la FIFA per demanar dures sancions contra tothom qui hi hagi intervingut’. Una amenaça amb totes les lletres. Judkievicz, al•lucinat i incapaç d’entendre el per què de tal obsessió en boicotejar, com ell diu, ‘un partit de futbol que pot ser una festa’
L’estratègia de la catalana d’enfrontar-se a un combinat africà dificultaria, per tant, boicots similars, ja que la RFEF hauria d’actuar contra els jugadors, que participarien a títol individual, i fer-ho un per un.
