Dimarts, 21 de setembre de 2021 - Edició 1153
La República

Nou atac contra el català

El Tribunal Suprem ha confirmat les dues sentències del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya que el 2013 van anul·lar l'ús preferent de la llengua catalana a les diputacions de Lleida i Girona, segons informa l’ACN. El març de fa dos anys el TSJC va anul·lar part dels reglaments lingüístics de les corporacions en estimar parcialment un recurs contenciós-administratiu presentat per Convivencia Cívica Catalana, impedint que el català sigui llengua “preferent” en aquestes dues administracions i també que els ciutadans hagin d'explicitar la seva opció lingüística mitjançant un petició formal expressa.

Redacció
Redacció 18/05/2015

En les dues sentències, la Sala Contenciosa-administrativa, el TSJC va fer servir jurisprudència com ara la sentència del Tribunal Constitucional (TC) contra l'Estatut de l'any 2010 o bé la sentència contra el reglament lingüístic de l'Ajuntament de Barcelona i que va anar en la mateixa línia que les dues que ara s'han fet avalat sobre aquestes dues diputacions. El TSJC, així, determinava que la posició de les dues llengües oficials és de “paritat jurídica” als poders públics de Catalunya.
 
El tribunal català determinava que les administracions estan obligades a respectar l'elecció de llengua que faci el ciutadà, “de manera que queden en una posició de disponibilitat lingüística”. A més, afegia que la jurisprudència constitucional admet la qualificació del català com a llengua d'ús normal a les administracions “mentre no comporti imposició”, i que la Sala Contenciosa-administrativa del TSJC considera que la configuració del català com a llengua pròpia i d'ús normal “no afecta ni exclou el castellà com a llengua igualment oficial”.
 
En el cas de la Diputació de Lleida, s'han anul·lat els articles 2, en el que es diu que el català ha de ser llengua d'ús preferent en aquesta administració, el 5.2, el 5.3, el 7, el 8 i el 14. Entre d'altres, s'anul·la el que fa referència al que el ciutadà hagi d'explicitar la seva opció lingüística mitjançant una petició formal expressa. Aquests articles fan referència a l'expedició preferent de documents o testimoniatges d'expedients en català i occità aranès així com també les comunicacions i notificacions adreçades a persones físiques i jurídiques residents en els àmbits català i aranès. També a l'obligació de fer només impresos bilingües quan alguna circumstància especial ho recomani i que en aquests el text en català o aranès figuri sempre de forma preferent, i que el personal de la Diputació empri el català en les comunicacions administratives orals. Finalment també s'anul·la que les disposicions de la Diputació es publiquin només en català o aranès.
 
Pel que fa a la Diputació de Girona, també s'ha anul·lat l'article 2 que estableix el català com a llengua d'ús preferent, així com els articles 5.2, 6.1, 6.2, 7 i 13. Entre d'altres qüestions, aquests articles establien que l'expedient de documents es farà en català o bé en català i castellà si el sol·licitant ho demana; que els impresos s'han d'oferir en la versió catalana, mentre que les versions en castellà es posaran a disposició sempre que els interessats ho demanin; que només es faran impresos bilingües quan alguna circumstància especial ho requereixi; que el personal de la diputació farà servir el català en les comunicacions administratives orals, llevat que l'administrat demani ser atès en castellà; o bé que les disposicions de la diputació s'han de publicar en català.
 
D'aquesta manera, el TSJC va estimar parcialment els recursos presentats per l'entitat Convivencia Cívica Catalana (CCC).
 
Les dues diputacions van recórrer les sentències davant del Suprem per un suposat defecte formal, al·legant que CCC no està legitimada per impugnar els reglaments lingüístics. Però el Suprem sí que considera que l'entitat pot presentar aquests recursos i, per tant, dóna validesa a les sentències del TSJC, sense entrar al fons de l'assumpte.