Els convenis col·lectius territorials i sectorials no han estat, diu l’estudi ‘Igualtat i conciliació a la negociació col·lectiva de Catalunya’, una eina prou eficaç per impulsar la igualtat laboral entre homes i dones. L’informe posa de manifest que són minoritaris els convenis que fan referència a la igualtat de gènere en les seves clàusules. A més, en la major part dels casos aquestes referències són molt genèriques o es limiten a reproduir la legislació existent, i només un 1,5% dels 956 convenis analitzats fan referència a l’acció positiva per impulsar la igualtat.
En canvi, un 25% dels convenis analitzats –i un 43% dels sectorials- recullen, amb una fórmula o una altra, la prohibició de l’assetjament sexual a la feina, tot i que sovint manca una definició precisa d’aquestes conductes, les seves modalitats i manifestacions.
Pel que fa a la regulació de la condició familiar de les persones treballadores -reducció de jornada per guarda legal, excedències per motius familiars o baixes per maternitat de la treballadora- l’estudi assenyala un cop més que el que més sovintegen són les simples translacions del que diu la normativa, tot i que són molt habituals els convenis que equiparen les parelles de fet als matrimonis pel que fa a permisos retribuïts.
Segons la conselleria de Treball, la negociació col·lectiva hauria de tenir un important paper en la millora de la conciliació entre vida personal i laboral, per portar més enllà una regulació legal que, ara per ara, resulta insuficient. La negociació dels plans d’igualtat de la Llei d’Igualtat hauria de ser un bon instrument per avançar en aquesta matèria i farà possible, segons Serna, que els resultats del pròxim estudi que es faci sobre això d’aquí un any o un any i mig siguin diferents. D’altra banda, el Consell de Relacions Laborals i la seva comissió de convenis col·lectius també haurien d’impulsar accions per incorporar la perspectiva de la igualtat en els convenis col·lectius.
