Dilluns, 2 d'agost de 2021 - Edició 1103
La República

Nomenaments ‘coitus interruptus’

El govern dels millors -disponibles- d’Artur Mas ha sorprès propis i estranys per l’alt grau d’improvisació en els nomenaments d’algunes àrees. O senzillament perquè encara s’hi mantenen un bon grapat […]

Redacció
Redacció 27/01/2011
Una imatge d'arxiu d'un vehicle dels Mossos d'Esquadra

El govern dels millors -disponibles- d’Artur Mas ha sorprès propis i estranys per l’alt grau d’improvisació en els nomenaments d’algunes àrees. O senzillament perquè encara s’hi mantenen un bon grapat d’alts càrrecs de l’anterior executiu davant la impossibilitat de trobar persones adequades a la responsabilitat tot i la percepció de feia mesos que la victòria de CiU estava cantada. És per això que ha causat estupor entre les pròpies files de la federació i opinadors afins que no hi haguessin organigrames definits prèviament al 28-N.

Sigui com sigui, un dels llocs de designació sensibles era el de la direcció general de la Policia catalana, els Mossos d’Esquadra. Un càrrec que finalment va recaure en Manel Prat, antic cap de gabinet del conseller Felip Puig i refugiat aquests anys de travessa pel desert a la Fundació Jordi Pujol. Sembla però que va estar a punt d’aparèixer al DOGC com a nou cap dels Mossos Ramon Bonastre, montblanquí resident de fa anys a Sant Cugat. Sembla però que poc abans de signar-se el nomenament des de Presidència es va haver de posar el fre de mà.

Algú va recordar que Bonastre va passar a la història en el darrer govern Pujol com el director general d’Emergències que va comprar els camions egipcis pels bombers. Uns vehicles dissenyats per anar pel desert que en un terreny normal tenien un alt grau de sinistralitat motiu pel qual el cos de Bombers va sublevar-se. A més, com recorda Alfons Quintà al Diari de Girona, Bonastre va ser condemnat el 1991 per malversació de diners públics. Amb aquest historial, la compensació final per Bonastre ha estat la direcció general de relacions laborals de la Generalitat.