Dimarts passat els mitjans internacionals donaven els noms dels guanyadors del Premi Nobel de Física, i un d’ells, el francès Albert Fert, segur que va despertar una munió d’aplaudiments des de Catalunya.
Al nou premi Nobel de Física -comparteix premi amb Peter Grünberg- li ha estat atorgat el guardó per la descoberta de la “magnetorresistència gegant”. Però el científic Fert és un conegut de molts catalans: va néixer a Carcassona, té una segona residència a Banyuls i és un enamorat de l’Empordà.
De fet manté una relació molt estreta amb l’Institut de Ciència dels Materials de Barcelona, al campus de Bellaterra, on ha tutoritzat tesis doctorals, i participa regularment als projectes d’investigació del centre. Les seves col·laboracions amb Josep Foncuberta, de l’Icmab, es remunten a una direcció d’una tesi conjunta a partir de la qual travarien amistat i gràcies a la bona compenetració dirigirien dues tesis més.
La relació és fructífera encara ara, perquè Fert va “fitxant” per al seu laboratori de Paris diversos doctors i estudiants predoctorals catalans que, durant les seves visites a l’Icmab ha conegut i avaluat. Un exemple més de la fuga de cervells catalans cap a centres de recerca molt més potents situats a l’estranger.
