Edició 2072

Els Països Catalans al teu abast

Dijous, 28 de març del 2024
Edició 2072

Els Països Catalans al teu abast

Dijous, 28 de març del 2024

“No veig res que pugui impulsar més el suport a la independència que l’actitud del govern espanyol”

|

- Publicitat -

Ian Duncan, unionista escocès, que va votar 'no' en el referèndum del 18 de setembre del 2014, assegura que “alguna cosa ha de canviar” a Catalunya i Espanya perquè “no es pot decidir el futur d'una nació o d'un país als jutjats”. “És simplement la manera incorrecta de fer-ho”, remarca Duncan.
 
Segons ell, “cal un diàleg clar entre Barcelona i Madrid per acordar els termes i les condicions per a un referèndum real, un referèndum com cal, vinculant”. Duncan, que va ser a Catalunya pel 9-N diu que qualsevol altra opció generarà “confusió i infelicitat”. “Si sóc molt honest, no veig res que pugui impulsar més el suport per la independència que l'actitud del govern espanyol, em sorprèn com a il·lògica i irracional”, lamenta.
 
“Quin tipus de democràcia és aquesta?”
 
Duncan nega que el president Artur Mas cometés un delicte de “desobediència” el 9-N. Segons aquest eurodiputat, del partit conservador de David Cameron, en el procés participatiu es va intentar “ser democràtic contra grans pressions i obstacles”. “És hora que es retirin els obstacles, és hora d'una votació com cal”, destaca Duncan, que creu que “no es pot decidir” el futur de Catalunya “en un tribunal el 15 d'octubre amb el risc que Mas acabi a la presó o no es pugui presentar a les eleccions en 10 anys”. “Quin tipus de democràcia és aquesta?”, es pregunta.
 
Per Duncan, la situació a Catalunya i Espanya ha arribat a uns nivells que requereix ajuda internacional. “Algú ha de fer de mediador, perquè està perfectament clar, tristament, que cap de les dues parts té la voluntat d'entrar en una sala, encaixar les mans i trobar l'espai comú des d'on es puguin prendre decisions”, ha avisat.
 
Solucions europees, “si cal”
 
Per la vicepresidenta del grup dels social demòcrates a l'Eurocambra, la belga Kathleen Van Brempt, la solució també podria acabar arribant des de fora. “No estic preocupada, fins i tot des de la perspectiva europea trobarem solucions, si cal”, assegura Van Brempt a l'ACN. Per aquesta flamenca, els polítics no han d'intervenir en els procediments legals, perquè no els correspon. “Però sí que ens correspon trobar solucions, i si realment vols solucions, cal diàleg, i calen decisions polítiques”, remarca. La socialista destaca que tot i que s'han de respectar les lleis, “és millor trobar solucions polítiques” perquè “els procediments legals poden fer nosa”.
 
“Sóc de Flandes, així que entenc una mica el que passa a Catalunya”, diu Van Brempt, que recorda que al seu país són experts en “compromisos”. La política socialdemòcrata aconsella als catalans que intentin “trobar solucions” perquè als ciutadans no els “interessa” entrar “en una llarga discussió institucional”. “La gent realment està preocupada per la feina, el seu futur, pel canvi climàtic”, defensa. Segons Van Brempt, un canvi en el govern de Madrid, amb el PSOE al capdavant, podria capgirar la situació. “Sempre és millor tenir els socialistes al poder!”, destaca.
 
El dret a l'autodeterminació
 
El liberal lituà Petras Austrevicius, vicepresident del grup ALDE a l'Eurocambra, també considera que “cal una solució política” i adverteix que “no s'haurien d'utilitzar amenaces o mitjans legals per arraconar polítics”. “Això crearà resultats totalment oposats”, adverteix Austrevicius, que fa una crida perquè “el sentit comú prevalgui”. Segons aquest lituà, la situació als Bàltics durant els anys 90 era “semblant” perquè Letònia, Lituània i Estònia no podien parlar amb Moscou, que “no volia entendre la voluntat d'independència”. Austrevicius, que seu al comitè d'Afers Exteriors i al subcomitè de Drets Humans de l'Eurocambra, confia que pel cas català hi haurà “un diàleg efectiu”. “Les coses s'han de resoldre amb una solució constitucional”, afirma.
 
Des del grup de l'Europa de la Llibertat i la Democràcia, on hi ha el Moviment 5 Estrelles de Grillo o els euroescèptics britànics de l'UKIP, l'eurodiputat Jonathan Arnott assegura el tema català “s'ha de resoldre a les urnes”. “Com a gran defensor de la democràcia arreu del món, dono suport al dret del poble català a l'autodeterminació, i que pugui decidir si vol continuar sent part d'Espanya”, defensa Arnott a l'ACN. Segons aquest eurodiputat de l'UKIP, l'exemple del referèndum escocès “és una manera molt millor de resoldre els temes de sobirania que no pas utilitzar un procés judicial contra un líder elegit democràticament”.
 
La imputació es percep com un “disbarat”
 
Els partits nacionalistes a l'Eurocambra també han rebut amb incredulitat la notícia de la imputació de Mas. L'eurodiputat flamenc de l'N-VA Mark Demesmaeker, observador del 9-N i de les eleccions, ha remarcat que “la gent necessita diàleg i democràcia, no casos judicials i intimidació”. En una sèrie de piulades a Twitter sobre Catalunya, Demesmaeker ha lamentat que “el sistema judicial espanyol s'utilitzi com a instrument en contra de la democràcia”.
 
L'escocès Ian Hudghton, del grup dels Verds/EFA, assegura que “és molt sorprenent que un president electe pugui ser portat als jutjats per organitzar una votació”. Segons Hudghton, durant el 9-N es va intentar “donar una oportunitat al poble català d'expressar la seva visió”. “Em sorprèn que pugui acabar en un cas judicial”, admet a l'ACN.
 
Segons ell, els partits unionistes “el millor que podrien fer és organitzar un referèndum vinculant a Catalunya”. “Escòcia i el govern britànic van marcar un exemple en acceptar el dret dels escocesos a decidir”, recorda Hudghton. “Molts de nosaltres trobem sorprenent que no se segueixi aquest exemple en les circumstàncies a Catalunya”, afegeix, recomanant que es prenguin els resultats del 27-S com un “mandat per tenir un referèndum democràtic com cal”.
 
L'eurodiputat d'Unió Democràtica, Francesc Gambús, també ha assegurat a l'ACN que la imputació de Mas, la vicepresidenta Joana Ortega i la consellera Irene Rigau s'ha rebut amb sorpresa a l'Eurocambra. “És un disbarat, el 9-N es va fer el que s'havia de fer, UDC hi va estar compromesa, la vicepresidenta, el conseller de l'Interior”, explica, i afegeix: “És un disbarat intentar resoldre un problema essencialment polític, i això sí que es percep a Brussel·les, a cop de llei i de forma maldestra”.
 

Publicitat

Opinió

Minut a Minut