A l’entrevista l’expresident del PNB ens parla de la situació política a Euskadi, i fa el seu pronòstic dels propers moviments en el particular pols polític que mantenen Ibarretxe i Zapatero. Per Arzalluz la consulta posarà en evidència que Madrid no s’atreveix a deixar que els països que formen l’Estat espanyol triin lliurement el seu futur. Les amenaces colpistes dels militars espanyols arran de l’Estatut català serien un exemple d’aquest immobilisme, amb Madrid interpretant sempre la constitució “a la turca”.
Respecte a l’article 8 de la constitució, Arzalluz creu que, quan arribi l’hora de la independència, Europa no tolerarà que l’exèrcit espanyol tregui els tancs. El polític basc es mostra partidari d’un País Basc dins la UE, de la mateixa manera que hi són els belgues o els alemanys.
Pel que fa a la situació política catalana, Arzalluz no ha volgut establir paral·lelismes amb Euskadi, però s’ha mostrat decebut pel Tripartit, ja que considera que pactant amb els socialistes Esquerra s’ha venut a Madrid: “Jo respecto molt el senyor Carod, però el resultat és que en el poder hi ha el partit socialista, que per mi és la garantia del control de Madrid”. L’expresident del PNB creu que aquests últims anys “el parlament català s’ha doblegat” i afegeix que “francament no entenc com és que havent passat el què ha passat, Catalunya encara sigui governada per un polític del PSOE”.
Xabier Arzalluz i Antia (Azkoitia, Guipúscoa, 24 d’agost de 1932) és un advocat i polític basc. A les eleccions generals espanyoles de 1977 fou diputat i president del Partit Nacionalista Basc entre 1980 i 2004. Va assumir la direcció del PNB, sota la qual, i com a conseqüència de l’aprovació de l’Estatut de Guernica en 1979, el partit va formar el Govern Basc. Des de 1980, el PNB va presidir el Govern Basc, havent estat penebistes els tres lehendakaris escollits fins a la data, encara que després de l’escisió del PNB en 1986 van perdre les eleccions basques enfront del PSE-PSOE. Va recolzar en la política espanyola al govern socialista de Felipe González, com també el govern popular de José María Aznar, donant suport la seva investidura de 1996 tot i la vehemència de les seves declaracions. D’aquests acords va aconseguir importants transferències de competències i una notable millora del Concert Econòmic, que és el qual regula la relació tributària entre els governs central i basc. Després que Aznar fos reelegit per majoria absoluta a les eleccions de l’any 2000, el Partit Popular no va necessitar el suport dels partits nacionalistes i es van trencar els acords de col·laboració. S’iniciava una nova fase en el mandat d’Arzalluz, centrat en la construcció d’una unitat d’acció nacionalista a favor de la autodeterminació del País Basc. L’any 2004, en una disputada elecció interna, li va succeir en la presidència del PNB Josu Jon Imaz, considerat de l’ala moderada del partit, enfront de Joseba Egibar, que era el candidat defensat per Arzalluz. L’actual president del PNB és Iñigo Urkullu.
