Que siguis un policia espanyol i et posin a vigilar els catalans que cremen fotos dels Borbons, és lògic que et provoqui morbo i fins i tot un cert plaer. Però que siguis un mosso d’esquadra de la terra i et facin fer el paperina controlant com els teus compatriotes, d’una manera ben pacífica, fan un foc de camp amb els monarques imposats, aquells que consideren que el català mai va ser una llengua perseguida, ha de fer molt de mal.
Això és precisament el que ha passat amb el Cos dels Mossos d’Esquadra a Girona quan se’ls ha obligat a fer hores extres de manera absolutament innecessària i llençant, doncs, els diners de tots els contribuents amb els darrers desplegaments policials fora de tota mesura.
Però a més, molts d’aquests s’han hagut de mossegar la llengua perquè, a banda de considerar desmesurat el control i la reacció judicial després de la crema de les instantànies a la plaça del Vi de Girona, alguns d’aquests mossos ens han assegurat que ells eren els primers que destijaven posar-se a cantar Els Segadors. I tot això, sense oblidar que en cas d’enfrontament es veien incapaços de fer anar la porra contra veïns, amics i coneguts. I és que no tots els Mossos s’excedeixen, per molt que a aquí puguem ser crítics amb ells quan fan actuacions desproporcionades.
Voler cantar els Segadors i cremar retrats borbònics quan et toca estar de servei: problemes derivats de formar part de les forces de l’ordre d’un país i haver de defensar el rei d’un altre.
