Francesc Candel nascut a Casas Altas al país valencià, al 1925, es va traslladar de molt petit amb la seva família a Barcelona on va viure a les barraques de Montjuïc. Va estudiar al grup escolar Sant Ramon de Penyafort fins els catorze anys, i va començar a treballar en diversos oficis. Sempre ha viscut en el que avui dia anomenem Zona Franca, cosa que li ha permès estar prop dels problemes dels immigrants dels quals ha fet matèria literària. És autor de llibres com Hay una juventud que aguarda (1956), Donde la ciudad cambia su nombre (1957), Han matado un hombre, han roto el paisaje (1959). Ha escrit llibres d’assaig i reportatge. Entre les seves obres destaca, Els altres catalans (1964), i llibres com Parlem-ne (1967), i Encara més sobre els altres catalans (1973).
L’any 1977 fou elegit senador per Barcelona dins la coalició Entesa dels Catalans, fruit d’aquesta experiència publicà Un charnego en el senado (1979), al qual segueix Candel contra Candel (1981). Ha col·laborat en la premsa: ‘Tele/Expréss’, ‘Serra d’Or’, ‘Avui’ . Entre els darrers llibres publicats destaquen Els altres catalans vint anys després (1985) i la La nova pobresa (1988).
Fa dos anys va crear la Fundació Privada Paco Candel que té com a missió ‘donar suport a les persones immigrades que vénen a Catalunya en el seu procés d’integració a la societat catalana’, segons paraules del mateix escriptor.
