103 anys i amb una salut envejable. Diu que un arriba al final sense ni adonar-se’n. Meditem massa poc sobre la vida i la mort?
El que passa és que el jove va unit al cos amb els seus plaers, els seus dolors, amb tot allò més material. El vell veu que tot no té cap valor perquè és efímer, tot se’n va a passeig…els grans poders, els grans avantatges no són res, en el fons. I en canvi hi ha una cosa que persisteix, allò espiritual. És el concepte de Déu. Hi ha alguna cosa que sobreviu i totes les religions ho accepten. Hi ha alguna cosa que empeny totes les coses i les harmonitza, que fa que l’univers funcioni sempre de la mateixa manera i la vida dels homes també.
Però la religió cada vegada cala menys entre la gent jove.
S’està perdent, però s’ha de fomentar per garantir viure amb esperança. No hi res pitjor que el no-res. Pensar que tots acabarem en el no-res és portar una vida sense esperança i això no ho accepta ningú.
Una vida només centrada en el futur.
El jove està preocupat pel futur. Té totes les seves il·lusions i esperances encaminades al futur i això absorbeix la seva mentalitat. De manera que el futur és incert perquè no es pot assegurar res. En canvi, el vell, que no té futur, mira el passat, la gent que havien estimat i que ja no hi és, les bones estones viscudes…i veu que tot el que havia desitjat com la riquesa o el poder no valen per a res davant de la mort.
Té el convenciment que la humanitat pot i té el deure de fer un món més just i igualitari. Caminem en la bona direcció?
No estem caminant en la bona direcció perquè la gent construeixi un món més just i igualitari. El món occidental ha avançat molt la tècnica i la ciència. Ara hi ha màquines que ho fan tot i ens són de molta ajuda però que, a la vegada, ens donen molta angoixa, enveja i supèrbia. Hem d’estimar més els altres. El defecte més gran és quan un s’estima a sí mateix i no estima als altres. Quan això passa a un líder és fatal, perquè fa que totes les seves accions vagin dirigides a la cobdícia o al seu benestar.
Un govern de les nacions resoldria aquests problemes?
És l’única manera. I és possible aconseguir-ho gràcies als mitjans de comunicació, que fan que un poder únic pugui dominar-ho tot.
I tant poder en un sol òrgan no pot conduir irremediablement a una tirania?
Però això s’ha de fer democràticament per no caure en l’anarquia i evitar que un estat pugui dominar-ne un altre. Tots han de tenir autoritat pròpia. En aquest sentit, Europa serveix d’exemple perquè abans estava formada per tres o quatre imperis i la resta eren nacions subjugades. Avui, només queda el cas d’Espanya i Catalunya i s’ha d’acabar.
Ha arribat l’hora d’un divorci amistós?
Sí. Ara Europa és un gran mosaic d’estats i això és millor perquè els problemes s’arreglen millor allà on es produeixen, no en un altre lloc. El que afecta Catalunya s’han de resoldre a Catalunya i no a Madrid. Tot això no és fàcil, però és l’única via de salvació que tenim per evitar el desastre.
S’ha d’introduir el castellà com a llengua vehicular a les escoles?
Catalunya ha de tenir el seu ensenyament propi. La unió dels pobles ha d’existir però no s’han d’uniformitzar. És desastrós que tothom parli igual. El que enriqueix la humanitat és la diversitat de cultures, la unitat és esterilitzant, és convertir la humanitat en un formiguer o en un rusc. És per tot això que aquí, a Catalunya, l’ensenyament ha de ser en català i a Espanya en castellà. Els que volen castellanitzar Catalunya, l’única cosa que fan es destruir la cultura catalana i fer que tothom parli castellà. El català s’ha de defensar perquè no desaparegui.
La medicina ha evolucionat en detriment del tracte humà?
La ciència ho ha ultrapassat tot, inclús el tracte personal. Ha millorat la qualitat de vida, però en canvi té l’inconvenient que es perd la relació entre metge i pacient. Les màquines afinen molt però no consolen i els malalts necessiten amor i consol.
El sistema sanitari actual està en perill?
La Seguretat Social d’aquí està mal enfocada. Fer-ho tot gratuït per tothom no pot ser. És caríssim, no hi ha cap estat que ho pugui suportar. Hi ha d’haver una cooperació de la gent que pot pagar. Una solució, per tant, seria el copagament per poder suportar el sistema. Les coses que són gratuïtes conviden a l’abús.
El veig molt fresc i amb les idees molt clares. Aviat tindrem un nou llibre del doctor Broggi?
(somriu) No, ara ja plego d’escriure.
