Edició 2073

Els Països Catalans al teu abast

Divendres, 29 de març del 2024
Edició 2073

Els Països Catalans al teu abast

Divendres, 29 de març del 2024

Miquel Català lliura 32.000 signatures a favor de l’oficialitat del català a Europa

|

- Publicitat -

Els eurodiputats catalans han agraït la tasca de Miquel Català, que amb el suport d’Òmnium Cultural, ha estat un ‘exemple d’activisme’ en favor de la llengua català. Català és un jove informàtic de la Granja d’Escarp (Segrià) que l’any 2008 va traduir la web oficial del Parlament Europeu al català, una feina que tenia el suport de la majoria d’eurodiputats catalans però que li va ocasionar problemes amb els serveis jurídics de la institució. La web va tenir tan bona acollida entre els internautes que l’abril de l’any passat Català va tirar endavant una altra web, oficialitat.cat, ‘que posa noms i cognoms a la gent que mostra interès per la causa de l’oficialitat del català a la UE’, segons que ha explicat ell mateix.

A través d’aquesta web, Català ha recollit més de 32.000 signatures de gent de vint estats europeus; unes signatures aplegades en uns llapis de memòria, que Català ha entregat avui als eurodiputats catalans, després de pedalar des de París fins a Brussel·les. ‘Dono per acabada la tasca que vaig començar fa dos anys i mig’, ha dit, ‘i confio que els eurodiputats puguin treballar perquè el Parlament Europeu sàpiga que la insistència no és només dels polítics, sinó que la ciutadania catalana també reclama que l’oficialitat del català sigui real’.

Publicitat

En aquest sentit, l’eurodiputada Maria Badia ha proposat de demanar una reunió amb el president de l’Eurocambra, Jerzy Buzek, perquè doni ‘pes institucional’ a les signatures recollides.

‘Manca de voluntat política’

La resta d’eurodiputats catalans, però, ha lamentat la manca de voluntat política que mostra el govern espanyol per promoure l’oficialitat del català i ha carregat contra l’Estat espanyol per no haver aprofitat l’oportunitat que brindava la presidència de torn de la UE per fer passos endavant. ‘L’oficialitat del català avui només s’enfronta a la no voluntat política: no és un problema institucional, ni una qüestió tècnica ni de diners. És l’obcecació política el que fa que això no sigui possible’, ha sentenciat Raül Romeva.

L’eurodiputat de CiU, Ramon Tremosa, ha explicat que la presidència espanyola no només no ha fet prou pel català sinó que ha creat un precedent que crea inquietud en altres estats membres. ‘Ja ha sortit un partit a Finlàndia que es pregunta per què Finlàndia ha de ser bilingüe si els suecs només són un 4% de la població’, ha dit Tremosa, que considera que el precedent espanyol de ‘no respectar les llengües internes de l’estat’ genera ‘por a la involució’ en altres socis comunitaris. També Oriol Junqueras ha aprofitat per carregar contra l’Estat espanyol i recordar que aquest no compleix els acords que havia signat amb les institucions de la UE el 2005 per assegurar la versió catalana dels documents oficials de la Unió i que ni tan sols havia designat els òrgans traductors ni havia previst un pressupost per fer-ho.

Maria Badia ha estat l’única en defensar el govern espanyol i ha explicat: ‘Un dels arguments més utilitzats és que a l’Eurocambra no es pot parlar en català perquè tampoc es parla al Parlament espanyol. Però com que hi ha hagut un canvi positiu i el català es pot parlar a les sessions plenàries del Senat, Diego López Garrido li ha demanat a Buzek que reconsideri el tema.

Tot i tenir 13 milions de parlants repartits en diversos estats membre i ser la novena llengua més parlada a la UE, el català encara no consta dins de les vint-i-tres llengües oficials de la Unió.

Publicitat

Opinió

Minut a Minut