Els 30 anys de manifestacions homosexuals a Barcelona mereixien una celebració sonada, i la manifestació d’aquest dissabte va ser-ho. La marxa va sortir de Plaça Universitat i va recórrer els carrers Pelai, Fontanella, Via Laietana, Ferran, finalitzant a la plaça de Sant Jaume, on va llegir-se el manifest unitari. Per primera vegada, va dedicar-se el document a la transexualitat i va fer-se referència a la llei d’Identitat de Gènere, aprovada el passat mes de març.
Moisès Martínez, membre del col·lectiu Guerrilla Travolaka, entitat convidada aquest any per la Comissió Unitària 28 de Juny, va explicar el fet que la normativa permet el canvi de nom i sexe, però exigeix com a pas previ un informe mèdic: “hem de passar pel psiquiatra” ha dit. Els transsexuals reclamen que siguin ells, i no els metges, els que decideixin com viure la seva sexualitat. “No volem que ens classifiquin amb patrons establerts ni de rosa ni de blau”, va afegir Martínez.
El manifest d’enguany considera que la llei també és “incomplerta” perquè “exclou als menors d’edat, immigrants i disminuïts psíquics” del dret a “desenvolupar-se lliurament”. Per això, el col·lectiu reclama tant pels transsexuals –persona que no se sent identificada amb el seu sexe biològic- com els intersexuals –que poden presentar simultàniament elements sexuals masculins i femenins- respecte i “dret al propi gènere”.
30 anys de mobilitzacions pels drets dels gais, lesbianes, homosexuals i transsexuals
La manifestació d’aquest dissabte a Barcelona commemorava el 30 aniversari de la primera que es va fer a la ciutat. Hi va ser present un dels històrics del moviment a favor dels drets homosexuals, Armand de Fluvià, que aleshores era Secretari general del Front d’Alliberament de Catalunya (FAGC). Amb 6.000 assistents, la mobilització del 1977 “va acabar amb els grisos disparant pilotes de goma, detinguts i ferits” va recordar.
Armand de Fluvià, que en aquelles dates participava a la marxa pels drets dels gais a Nova York portant una senyera, va narrar que “al dia següent tots els diaris dels Estats Units es feien ressò que a Barcelona ens van manifestar”. Per això, diu que en aquest temps s’ha registrat “un canvi espectacular” però que encara queda pendent “canviar les mentalitats”. Un canvi on “l’ensenyament i els mitjans de comunicació” siguin claus, va dir.
La mobilització va comptar amb la presència de nombrosos col·lectius i associacions de gais, lesbianes, bisexuals i transexuals, així com de multitud de familiars. També hi eren representants de partits com Esquerra Republicana i Iniciativa per Catalunya-Verds.
