Els mals hàbits alimenticis són un fenòmen creixent en les societats desenvolupades: el sedentarisme, el dèficit d’educació nutricional i l’abandonament progressiu de la dieta mediterránia fan que entre la nostra població cada cop hi hagi un percentatge major de persones amb sobrepès.
A banda de la resta de problemes de salut que es poden derivar, com ara transtorns cardiovasculars, diabetis etc, un excés de pes també pot dificultar les possibilitats d’aconseguir un embaràs. Aixi, recentment, un estudi ha demostrat que les dones amb sobrepès poden veure disminuïdes fins a un 43% les seves probabilitats de gestació natural.
Dels resultats obtinguts entre una població d’aproximadament 3000 parelles, amb un diagnòstic de subfertilitat però sense factor masculi afegit, es dedueix que existeix una correlació negativa entre les probabilitats de gestació natural i l’índex de massa corporal. Aquest índex és la xifra resultant de dividir el nostre pes per l’alçada en metres al quadrat, es considera normal entre 18 i 25, considerant-se sobrepès a partir de 30. L’estudi apunta que existiria una disminució d’un 4% en les probabilitats de gestació per cada punt que augmenta l’índex.
Els autors postulen que la leptina, hormona segregada principalment pels adipòcits i que regula el metabolisme, podria ser la causant d’aquests resultats.
Per altra banda, també és cert que la obesitat està relacionada amb un altre fenòmen: moltes de les dones que presenten la síndrome d’ovaris poliquístics, que hem anomenat altres vegades en aquesta secció, ténen problemes de sobrepès. Es tracta de dones on existeix una inversió en les concentracions circulants de dues hormones que controlen el cicle menstrual: la LH i la FSH. Aquesta inversió fa que moltes tinguin problemes ovulatoris i per tant dificultats per embarassar-se. Tot i que aquesta no és l’explicació als resultats de l’estudi, perquè les dones que s’hi varen sotmetre ovulaven satisfactòriament, sí que explica una de les raons per les quals la població obesa té dificultats a l’hora de reproduïr-se.
També cal tenir en compte que si bé les taxes de reproducció natural són inferior en les dones obeses, també les tècniqes de reproducció assistida són menys eficaces, donat que el sobrepès genera diverses dificultats en els procediments.
Pel que fa als homes, l’estudi més similar va ésser publicat el setembre de 2006 per un equip de científics liderat per el finlandès Markku Sallmen, en el que s’afirmava que cada augment de 9 kilos de sobrepès podia produïr una disminució de fins a un 10% en les probabilitats de fecundació. Es tracta no obstant, d’un estudi dut a terme amb un grup poblacional molt concret, poc reproduïble i del que no es poden generalitzar els resultats. No obstant, sembla lògic pensar que si més no, existeixi una tendència que correlacioni negativament ambdós factors.
Així doncs, en contraposició a les creences clàssiques, on principalment les figures femenines mostraven generositat en les seves carns com a símbol de fertilitat, les persones amb sobrepès podrien tenir majors dificultats per a quedar gestants.
Josep Oliveras
Biòleg. Màster en tècniques de reproducció assistida
