Dimecres, 23 de juny de 2021 - Edició 1063
La República

Melcior Comes guanya el Josep Pla amb ‘La batalla de Walter Stamm’

L’escriptor mallorquí Melcior Comes (Sa Pobla, Mallorca, 1980), ha estat el guanyador aquest diumenge a la nit de la 40a edició del Premi Josep Pla de prosa, amb la novel·la històrica ‘La batalla de Walter Stamm’. Per la seva part, el premi Nadal en llengua castellana, el més antic que s’atorga a l’estat espanyol, ha recaigut al barceloní Francisco Casavella, amb l’obra ‘Lo que sé de los vampiros’, mentre que la sevillana Eva Díaz ha estat finalistat amb el llibre ‘El club de la memoria’. L’entrega dels guardons literaris, que atorga l’Editorial Destino, s’ha fet com cada any, després d’un sopar a l’Hotel Palace de Barcelona.

Redacció
Redacció 07/01/2008

Llicenciat en dret per la Universitat de Barcelona, Comes és autor, entre d’altres, de les novel·les ‘L’aire i el món’, que va ser Premi Ciutat d’Elx el 2003; ‘L’estupor que us espera’, guardonat amb el Premi Documenta 2004, i és també coautor del llibre d’assaig ‘Qui no mereix una pallissa!’. Al 2006 va guanyar el Premi Ciutat de Palma amb l’obra ‘El llibre dels plaers immensos’. A més, col·labora als diaris Avui, el suplement Presència del diari El Punt, i al Diari Balears.

L’escrit premiat, ‘La batalla de Walter Stamm’ és un retrat en primera persona de l’home que dona títol al llibre, en el qual explica les seves vivències en ser perseguit pel nazisme. Després de sobreviure en un camp de concentració, aquest estudiant de lletres l’envien a lluitar a la batalla d’Stalingrad. L’obra vol retratar les contradiccions del segle XX, on sovint, les víctimes es converteixen després en botxins. En l’anterior edició del Premi Josep Pla de prosa, l’obra guanyadora va ser ‘El retorn de Voltaire’, del valencià Martí Domínguez. Enguany, el guardó, dotat en 6.000 euros arriba a la seva 40a edició.

Aquest any s’han presentat a concurs 28 obres, de les quals divuit eren de la ciutat de Barcelona. També hi hagut novel·les procedents de Girona, Lleida, Tarragona, València, Illes Balears i França. Entre els originals presentats, ha predominat la mirada realista en el tractament dels conflictes de l’individu en la societat actual.

Les bases del Premi Pla inclouen totes aquelles obres de prosa escrites en llengua catalana, com la novel·la, el conte, el relat, el llibre de viatges, les memòries o la biografia, entre d’altres. D’altra banda, el jurat de l’edició d’aquest 2008 del Premi Josep Pla el formaven Sebastià Alzamora, Rosa Cabré, Baltasar Porcel, Àlex Susanna i Ester Pujol.

L’entrega de guardó s’ha fet a quarts de dotze de la nit després del tradicional sopar celebrat a l’Hotel Palace de Barcelona, que ha reunit a més de 500 convidats. Entre les personalitats més destacades, hi havia el president de la Generalitat, José Montilla; el conseller de Cultura i Mitjans de Comunicació, Joan Manuel Tresserras; el ministre de Cultura del govern espanyol, César Antonio Molina; la ministra d’Habitatge, Carme Chacón i l’alcalde de Barcelona, Jordi Hereu. Posteriorment s’ha entregat el premi Nadal de novel·la en llengua castellana.

El premi literari més antic de l’estat espanyol

Un altre escriptor dels països catalans s’ha endut l’altre gran premi de la nit, el Nadal, que ha recaigut a Francisco Casavella, pseudònim de Francisco Garcia Hortelano (Barcelona, 1963). L’escriptor, que va canviar el seu nom per no ser confós amb Juan García Hortelano, va iniciar la seva trajectòria literària als 28 anys amb la novel·la ‘El Triunfo’ (1990). Li han seguit altres escrits com ‘Quédate’ 1993) i la trilogía ‘El día del Watusi’ (2002), formada per les obres ‘Los juegos feroces’, ‘Viento y joyas’ y ‘El idioma imposible’.

Casavella ha guanyat el premi Nadal de literatura amb l’obra ‘Lo que sé de los vampiros’, novel·la històrica ambientada al segle XVIII. Narra les vivències d’un home que pertany a una societat marginal i que volta per tota Europa entretenint les corts reials de diversos països. Coneix el París previ de la revolució Francesa, Alemanya i Roma. El seu punt de vista anticipa la modernitat que arribarà després del derrocament d’una noblesa decadent. Els vampirs que esmenta el títol de l’escrit, és una metàfora de la ‘continuïtat de la vida’

La novel·la s’ha imposat a 270 originals que es presentaven a concurs. D’aquestes, 55 venien de la demarcació de Barcelona, només 2 menys que les presentades des de Madrid. Des de València s’han presentat 19 obres; 7 de Sevilla, 6 de Múrcia, 6 de Biscaia, 5 de Granada, 5 de les Canàries, 4 de Màlaga, 3 d’Oviedo, 3 més de Guipúscoa, 3 d’Osca, 3 de Valladolid, 2 de les Illes Balears, 2 de Còrdova, 2 de Navarra, 2 d’Orense, 2 de Pontevedra, 2 de Salamanca, 2 de Tarragona i 2 de Toledo. Les províncies d’Àlava, Alacant, Àvila, Cadis, Santander, Guadalajara, Zamora i Zaragoza han presentat a concurs un original.

Els organitzadors del certamen literari també han rebut novel·les d’altres parts del món, com els Estats Units, Mèxic, Dubai, Argentina, França, Alemanya i Israel. Segons han explicats fonts d’Editorial Destino, enguany, la temàtica més repetida en les novel·les candidates han estat les de ‘caràcter intimista’ i ‘introspectiu’, i las de ‘gènere policíac’.

El Premi Nadal està dotat amb 18.000 euros i és el premi literari més antic que es concedeix a l’estat espanyol. L’escriptora Carmen Laforet va guanyar el primer certamen l’any 1944 amb l’obra ‘Nada’, un clàssic de la narrativa espanyola del segle XX. El Nadal també ha premiat en els seus 64 anys d’història a Miguel Delibes, Rafael Sánchez Ferlosio, Carmen Martín Gaite, Manuel Vicent i el recetment desaparegut Francisco Umbral, entre d’altres. La novel·la guanyadora al 2007 va ser ‘Mercado de espejismos’, de Felipe Benítez Reyes.

Precisament, Benítez Reyes ha estat membre del jurat d’aquesta edició, junt amb Germán Gullón, Lorenzo Silva, Antonio Soler, Andrés Trapiello, Antonio Vilanova i Emili Rosales. Pel que fa a l’obra finalista, aquesta ha estat ‘El club de la memoria’, de la periodista i redactora al diari El Mundo, Eva Díaz (Sevilla, 1971). La novel·la tracta sobre la memòria històrica, i explica les indagacions que fa una investigadora de la Filmoteca de Madrid, que troba un diari d’un membre d’un grup de republicans a la Guerra Civil. Díaz pren el relleu de Carmen Amoraga, finalista del Nadal al 2007 amb ‘Algo tan parecido al Amor’.