Els 68 escons, garantits
Convergents, republicans i cupaires sumen un 45% dels sufragis, cosa que amb tota probabilitat li donaria 68 escons al Parlament (fa tres anys els tres partits junts van obtenir un 47,8% dels vots i 74 diputats). Ara bé, hi ha dos factors a tenir en compte: en primer lloc, la multitud de partits locals –la majoria dels quals independentistes, tal com van demostrar les mocions a favor del 9-N- no hi seran el 27-S, així que presumiblement són vots que aniran a parar al bloc del Sí.
Al Parlament, la gent vota més nacionalista
El segon factor és encara més important, i és que el PSC és tradicionalment un partit que es fa fort a les municipals. Mentre Jordi Pujol guanyava sense discussió al Parlament, els socialistes sempre van ser primera força a les municipals fins el 2011. Les locals han tornat a parar el cop al PSC ara, perquè ha salvat el segon lloc davant dels republicans, però per exemple les europees de l’any passat van quedar tercers a molta distància de CiU i ERC i les enquestes situen els d’Iceta a anys llum de Mas i Junqueras. La gent vota tradicionalment més nacionalista a les catalanes, així que per poc que ho faci, el Sí passarà del 50%. En qualsevol cas, amb el 45% d’ahir els 68 escons estan garantits.
Procés assegurat, però qui el liderarà?
Ara bé, que sigui CiU qui sigui primera força clara torna a no estar del tot clar per la lleu tendència a la baixa. Mas encara ha de lligar dos punts clau: un full de ruta més clar que mai i amb el suport de com a mínim ERC i CUP, i d’altra banda claredat també amb Unió. Si han de continuar sent una crossa, se’ls ha de treure de sobre, però si fan un gir independentista, els podrà integrar i la federació es consolidarà en la tercera força. Un escenari ambigu els perjudicarà. El 14 de juny, amb el referèndum intern a UDC, tot es començarà a desgranar. Però el partit que encapçali un bloc sobiranista amb majoria absoluta ja és secundari.
